'E lluce-luce

by Rocco Galdieri

 EPUB   MOBI   PDF   RTF   TXT

 

ROCCO GALDIERI

'E LLUCE-LUCE TUTTE LE POESIE

E T ______________ EDITRICE TIRRENA

---

INDICE

'E LLUCE - LUCE

'E lluce - luce . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pag. 7

CORE E PENZIERO

'A “Serpa„ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

'O Bammino . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

L'Oro e 'o sole . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

'Na Funtana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

Signurenella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

'E ppalummelle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

'A casa senza sole . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23

Aria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

Sciaguratella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

“Figlia d' 'a Carità„ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

Terramoto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31

'O ccafè! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

Dummeneca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

36

Penzamo, guappo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

'A cascia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

Quann'è ammatura 'a pera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

'O prevete . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

'O poverommo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

'O 'ntrattieno . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

L'addore... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

'A cuperta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

Notte d'austo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

'E buone nemice . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59

Io?! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60

L'Arta leggia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

'O scrupolo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64

'A signora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

66

'O pricetto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

68

Don Peppe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

70

L'amico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

73

A ttavula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

75

'A ciucculata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

77

'A prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

78

'E ssemmente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

82

Cuntrarie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

85

“Patrone e sotto„ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

86

Zoppa! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

88

Zi' Crestina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

90

Ll'ommo 'e niente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

93

Palomme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

94

'O cecato allero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

95

Mo' ca te si' sanata... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

97

Cannarutizia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

99

Chella che lle piacevano 'e cunfiette . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

101

O' viecchio zampugnaro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

103

'E strate meie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

106

Vino . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

108

Ce vo' una 'e buon core . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

110

Niente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

113

'O CINQUANTA

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

117

L'URDEMO AMMORE

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

123

Quanno tu arrive... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

129

Cuntrora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

130

Tiempo perduto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

131

Cielo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

132

Chiove . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

133

Sempe!... Sempe!... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

134

Sfizzio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

136

'A pace d' 'a casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

137

Sincerità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

140

Zitto! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

141

Cechia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

142

Vernata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

143

CANZONE

'O core 'e Catarina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

151

Sora mia! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

154

Scanusciuta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

157

'O surdato tene vint'anne! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

160

Nun 'a saccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

163

Scinne sta gradiatella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

166

Quann'uno è guaglione... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

175

Chiagne e passa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

178

“Core perduto„ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

181

Pasca d' 'e rrose . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

184

'O Vommero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

186

L'amicizia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

189

'A femmena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

192

'A 'mmasciata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

195

SALE E SAPIENZA

'Nnucentità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

201

Chi parla e chi sente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

202

Chillo che rrire e chillo che chiagne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

203

'A bonasciorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

204

Chello che pare... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

205

'E nnuvole . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

206

Scànzate . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

207

Viecchio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

208

'O masterascia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

209

Penziero appaciato . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

210

Anema lesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

211

Segretezza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

212

Verità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

213

Cunziglie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

214

Femmena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

215

Ingiaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

216

Cunfessione . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

217

Amicizia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

218

Munno . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

219

Felicità . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

220

Speranza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

221

Cummenienza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

222

Nteressia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

223

Cuscienza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

224

Tiempo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

225

Derettezza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

226

Prevenzione . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

227

Baldanza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

228

Fiducia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

229

Rassignazione . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

230

Abbaglio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

231

Lusinga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

232

Prudenza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

233

Justizia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

234

Scrupolo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

235

Sapienza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

236

Bellezza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

237

Malanova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

238

Avarizia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

239

Astinenza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

240

FUOCO E FURTUNA

Mamme napulitane . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

243

Piererotta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

251

Penziero 'e frate . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

252

Nonna - nonna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

253

Natale . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

255

Calore . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

256

Primmavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

257

Pasca cuntenta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

261

C' 'o cuorio a pesone . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

263

Trascurzo a na bella figliola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

269

Quanno se vence . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

271

ALLERAMENTE...

Alleramente . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

275

Na Dummeneca passa... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

277

Chi è? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

279

Notte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

281

'A sciorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

283

'A mamma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

284

'A notte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

285

Desiderio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

287

Friscura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

290

CANZUNCINE ALL'AMICO MALATO

'A cumeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

295

'A spia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

296

A' viseta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

297

L'arbero 'e pigna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

298

'A veglia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

299

---

'E LLUCE-LUCE

'E LLUCE-LUCE

Cielo! Vi' quanta e quanta luce-luce
ca luceno p' 'o lémmeto stasera...

E 'nce steva 'na vota 'nu rignante
ca teneva 'nu manto 'e ll'Uriente,
ch'era 'o cchiù ricco 'e tutte ll'ati mante.
Comme luceva! Era acussì lucente,
quagliato 'e turchenelle e ddiamante,
c' 'a ggente attuorno, tutta quanta 'a ggente,
murmuliava e sse faceva 'e ccruce:
«Comme 'stu manto luce 'e sta manera?»

Ma... luceno cchiù assaie 'sti lluce-luce
ca luceno p' 'o lémmeto stasera!...

E 'nce steva 'na vota 'na Riggina
ca teneva 'e capille a ffilagrana
e pe' nennella 'e ll'uocchie 'na turchina.
Chiammata 'a figla d' 'a stella Diana,
cchiù d' 'o sole, affacciannose 'a matina,
luceva 'a baracunata e 'a perzïana...
'A ggente, attuorno, se faceva 'e ccruce:
«Comm' 'a Riggina luce 'e 'sta manera?»

Ma... luceno cchiù assaie 'sti lluce-luce
ca luceno p' 'o lémmeto stasera...


Ma n'ata cosa ca luceva tanto
i' ll'aggiu vista... e nun m'è 'ndifferente...
Core, n'ê fatto ca n'ê fatto chianto
'a sera che vediste — tiene a mente? —
aggumpagnà 'na morta a 'o Campusanto...
'A ggente, attuorno, tutta quanta 'a ggente
murmuliava e se faceva 'e ccruce...
E... ciento torce... annanze 'a cotra nera,
lucevano cchiù assaie d' 'e lluce-luce
ca luceno p' 'o lémmeto stasera...

CORE E PENZIERO

'A «SERPA»

Cinquanta case e ciente massarie;
'na chiazza cu' 'na statua 'e Santu Rocco;
'nu barbiere cu' 'a quaglia appesa 'o crocco
e pullicine e vvoccole p' 'e vvie...

Terra, ca 'nu staie dint' 'e ggiografie,
te veco 'a sera, appena ca mme cocco.

Te veco comme a quanno era guaglione,
quanno 'o core era spriceto e 'gnurante;
quanno tenevo dint' 'a 'nu stipone
cientosittantatré figure 'e Sante...

E ll'appicciavo 'e cannelelle 'nnante
quann' 'e cacciavo pe' 'na funzione.

Quanno tenevo 'a mazza pasturale,
'a mitria, 'a cotta, 'e ffrasche, 'e canneliere,
l'ardarino c' 'a cupula, 'o 'ncenziere,
'o Sacramento, 'a Piseta, 'o Messale...

E facevo 'o Presebbio ogne Natale...
E tutte 'e sorde n'accattavo cere.

Tanno veneva 'a Serpa int' 'o curtiglio,
che cuntava: «Nce stava 'nu rignante
ca teneva a 'nu figlio; ma 'stu figlio
'na vota fuie pigliato d' 'e brigante...

Ca screvettero 'o Re: Manna ncuntante,
ciento ducate... e nu' piglià cunziglio.

—Quant'anne tiene?—N'ati ttre pe' cciento—
Me rispunneva 'a Serpa schianchinata.
—E ch' 'è visto p' 'o munno, 'a che si' 'nnata,
tu ca vai sempre sperta a nneva e a vviento?...

—E c'aggiu visto?—rispunneva—Stiento!
Che puteva vedé... si so' cecata?!

Ma, cecata e comm'era, 'a puverella
tutte sapeva 'e strate d' 'e ccampagne;
e comme po' saglì 'na pecurella
s'arrampecava pe' copp' 'e mmuntagne...

pe' 'na chioppa 'e nucelle; ddoie castagne;
ddoie sproccole pe' fa' 'na sarcenella...

E cu' ll'acqua, cu' 'e granele, c' 'a neva,
steva 'mmiez' 'o curtiglio, a vintunore.
—Ca puozze addeventà 'nu Munzignore!...
'a Serpa tutte 'e vvote mme diceva...

Povera Serpa! Nun penzava 'a freva
ca m'aveva abbruscià, chiù appriesso, 'o core!...

Ca 'na matina 'na napulitana,
ca sapeva parlà pure francese,
me 'ntussecaie 'sta vita paisana
comme mettette 'o pede int' 'o paese...

Ca me n'annammuraie doppo 'nu mese,
pe' mezza vota ca lle dette 'a mana!

Oi Serpa, Serpa! 'E ffigurelle 'e Sante
so' addeventate tutte cartuline.
Lasso 'n'amante e piglio 'n'at'amante;
ma so' tutte busciarde e culumbrine...

E i' stesso, pe' sti' mmale mie vicine,
so' addeventato favuzo e birbante!...

'O BAMMINO

'Na zampogna? Natale! E nun appena
passa 'nu zampugnaro pe' 'sta strata,
chiammatelo... E facitela 'a nuvena;
facitela 'a nuvena a' Mmaculata...

C' 'a Madonna vo' essere pregata!

E nun fa niente ca 'sta gradiatella
è stretta e appesa e c' 'o palazzo è scuro.
'O zampugnaro cu' 'na ggravunella
'nce tegne 'na crucella 'nfaccia 'o muro...

Pare ca quanno trase va sicuro.

Vuie nun ascite. Nun mettite 'o pede
dint'a 'na cchiesia... 'a cinche, se' semmane.
Pare ca nun tenisseve cchiù ffede!
Saccio ca quanne sonano 'e ccampane,

nun se sanno fà 'a croce cchiù... 'sti mmane.

E 'o nonno 'mmiez'a ssuvere e ppasture,
ve fà 'o presebbio, cu' 'na pippa 'mmocca.
«Damme 'sti chiuove; 'ncollame 'sti sciure;
Pripareme 'a vammace... pecchè sciocca...»

E si nun songo 'e ddiece nun se cocca.

Isso se cocca... e vuie restare allerta:
Ll'unnece e mmezza... mezzanote... ll'una...
Vuie vulisseve scennere e ghì sperta...
cu' tutta c' 'a nuttata è senza luna...

pe' cagnà cielo... e pe' cagnà furtuna!

Sott' 'a neva che sciocca e a tutte 'e viente,
vulisseve menarve 'nmiez'a via...
Scàuza... senza 'nu scialletto... niente...
«Si 'o nonno se scetasse?... Arrassusia!...

Nun truvanneme, 'o nonno... murarria!...»

Se ne passa 'a nuttata chiara chiara
'nmiezo a tanta penziere: «Arape 'a porta...
Curre... Vattene a' casa d' 'a cummara...»
«O... 'nu soldo 'e putassa... Che te 'mporta?

E 'o nonno?! More, si mme trova morta!»

Ma nononno, scetannose, 'a matina,
torna 'nfaccia 'o presebbio allero, allero...
«Ccà 'nce sta 'a bella schiava sarracina...
Ccà 'nce sta 'o cacciatore mateniero...

Ccà 'nce sta 'o zampugnaro... Ullero... Ullero...

Aggio accattato 'nu Bammino 'e cera
bello sul'isso... Ride alleramente...»
Che l'ha accattato a fa!? Si... quacche ssera,
poveru nonno... ca nun sape niente...

... 'O bammeniello... nasce overamente!

L'ORO E 'O SOLE

'O Sole nun è d'oro, figlia mia,
nè dint' 'o vierno, nè dint' 'a staggione.
Nun credere a chi conta 'sta buscia;
nun sentere a chi canta 'sta canzone.

Rispunne a chi te dice 'sti pparole:
— «'O sole nun é d'oro! 'O sole è... 'o Sole!

'O Sole è 'o Sole che 'nce scarfa 'e ccase,
c'ammatura ogni frutto e 'ndora 'e spiche.
È 'o Sole ca m'asciutta 'e panne spase,
ca mme secca 'a cunzerva e spacca 'e ffiche.

E nun è d'oro! Pecchè ll'oro è niente...
E senza 'o Sole nun sarrìa lucente!»

'NA FUNTANA

Sott'a fenesta mia 'nc'è 'na funtana
che scorre sempe, d' 'a matina a' sera,
che s'allamenta 'na nuttata sana.

Bella figliola spruceta e luntana,
è accussì ddoce 'o suonno 'e primavera;
ma i' nun dormo pe' mezzo 'e sta funtana.

Canta 'nu gallo... Sona 'na campana,
e i' conto ll'ore, senza truvà abbiento,
comme all'acqua che scorre 'a 'sta funtana.

Stanotte, siente, se so' data 'a mana
ll'acqua che scorre e 'a zinfunia d' 'o viento...
e aggiu passata 'na nuttata cana!

Gesù, 'sta casa mia comm'è stramana!
E 'nce vuleva 'stu lamiento acuto...
Nun 'a ponno asseccà chesta funtana?

Passa nu' jorno, passa 'na semmana...
e i' nun te veco... e 'o tiempo va perduto
comm'all'acqua che scorre 'a 'sta funtana.

SIGNURENELLA

Che ghiate a fa a 'sta scola ogne matina,
che ghiate a fa a 'sta scola d' 'o Giesù?
Vuie site accussì ghianca e accussì fina
               ca l'aria matutina
male ve fa. Nun ghiate a' scola cchiù!
E quanno avite a ttaglio 'a signurina,
               dicitele ca 'nu
giuvinotto v'ha ditto, stammatina:
«Che ghiate a fa a 'sta scola d' 'o Giesù?»

Vuie site comme a cchi, niente penzanno,
cu' 'e stesse mane soie, se 'ntrezza 'a sciorta!
E i' ve veco passà, se' mise all'anno,
tutte 'e matine cu' 'nu guardaporta.
'Nu guardaporta c' 'a cartiera 'nmano,
che v'accumpagna senza dì parola...
               Ma se ferma 'a luntano,
quanno è ca vuie trasite dint' 'a scola...

Guarda 'nu poco... po'... non ne po' cchiù,
e se ne va chiagnenno e suspiranno:
               «Ma 'a pozzo mannà sola?»
Che ghiate a fà... che ghiate a fa a 'sta scola
               d' 'o Giesù?

Avite ditte a 'na cumpagna vosta
ca v'ha spiato: «Papà tuo che fa?»
«Mio padre? Sta... impiegato sopra 'a Posta.»
E nun avite ditto 'a verità...
E avite ditto pure 'na buscia,
dicenno l'indirizzo a 'o direttore...
Gnorsì... Vuie state 'e casa a cchella via...
dint' 'a cchillu palazzo, sissignore...
Ma 'o quarto piano no... nu' state llà...
               Vuie nun tenite 'stu...
               superbo appartamento...
E si è pe' farve rossa ogne mumento,
               che ghiate a fà...
che ghiate a fa a 'sta scola d' 'o Giesù?!...

'E PPALUMMELLE

L'aggiu scritta 'na lettera
c' 'o core 'nmano e 'nce l'aggiu mannata,
aspettanno 'a rimpetto. — Pe' dispietto,
s'è affacciata a 'o barcone e ll'ha stracciata!
E l'ha menata abbascio. 'E ccartuscelle...
se so' spannute all'aria...
comme fossero state palummelle...
E una 'o viento a me — me l'ha purtata,
e m'ha pusata — 'mpietto...
'Mpietto!... ncopp' 'o gilè. — Vicino a 'o core...
L'aggiu pigliata e me l'aggiu liggiuta.
'Nce stava scritto: «Amore...»
Parola disprezzata!
Parola scanusciuta!...
E si' turnata — a dò si' asciuta!...

’A CASA SENZA SOLE

E ’a casa, oj né! Cagnatela. Lassate ’e Tribbunale.
Sentite a mme, ca ll’aria pesante ve fa male!
E ghiatevenne ’e casa ’ncoppa Santu Martino:
tre cammere, ’a saletta, ’na loggia, o ’nu ciardino,
v’abbastano. Tre stanze so’ tutto ’o munno, quanno
’nce sta nu muorzo ’e sfogo pe’ spannere ’nu panno,
pe’ ’nce piantà ’na rosa, ’nu pede ’e petrusino…
Va! Iatevenne ’e casa ’ncoppa Santu Martino!

E ’a casa, oj né! ’Sta casa d’’a strata ’e Tribbunale,
ch’è ’a stessa, ’a tridice anne, ch’è sempre tale e quale.
Io ’o ssaccio, che ve veco caccià tutte ’e mmatine
’nu tappetiello fatto cu’ ’e scatule ’e cerine,

'nu cupertino giallo cu' cierti striscie blù,
e sciarpe... e nnocche.. e rrobba ca nun se porta cchiù;
ve veco luvà 'a povere 'ncopp'a dduie sciure 'e cera,
'ncopp'a tre ffrutte 'e marmulo: 'na pèrzeca, 'na pera,
'na fica Paraviso cu' 'na vucchella 'e fuoco,
ca 'na matina, a mmaggio, se scurtecaie 'nu poco,
ca ve cadette 'a mano... V' 'o rricurdate o no?

E vuie facite chesto 'a tridece anne, a mò!
'A tridece anne, sempe! Nononna ve cumbina
'ncapo 'na pagliettella, 'ncuollo 'na mantellina
culor nucella chiara, ch'era 'na pulunese...
Quanno?... Aspettate... Quanno teniveve 'nu mese!
E sempe, a mana a mana, ve porta appriesso a essa,
comme a 'na cacciutella; quanno, 'a matina, a mmessa,
quanno, 'a parrocchia, 'a sera...

                                        Fora 'o barcone aspetta
nononno... e legge... fuma... pulezza 'na scupetta
d' 'a Guardia Naziunale... Ma... nun appena vede,
cu ll'uocchie 'a copp' 'acchiara, ca vuje mettite 'o pede
dint' 'o palazzo, corre, v'arape 'a porta... e fa:
«Quant'ato... ma quant'ato... v'avessem'aspettà?»

Vuie... che sapite l'obbligo vuosto, 'o vasate 'a mana!
E accussì se ne passa 'nu juorno, 'na semmana,
'nu mese, n'anno... E ll'anne seccano 'a giuventù,
'nmiezzo a tutta 'sta rrobba ca nun se porta cchiù!
Vicino 'o nonno e 'a nonna ca vanno all'uso antico...
senza tené n'amica, senza tené n'amico...
'nmiezo a 'sti frutte 'e marmulo, nnanze a 'sti sciure 'e cera...
Addò che s'êss' 'a spannere n'addore 'e Pprimmavera
pe' tutt' 'o quarteniello d' 'e rrampe 'e San Martino!
Addò ch'isseva correre, cantanno, 'int' 'o ciardino
pe' cogliere 'na fica, 'na pera, 'nu percuoco...
pe' metterve 'int' 'e ttrezze 'na rosa comm'o ffuoco,
pe' gghì strillanno all'aria fresca d' 'a primma sera:
«Comme so' bbelle 'e sciure quanno... nun songo 'e cera!»

ARIA!

Aria tennera 'e maggio, aria sincera,
aria serena e fresca, aria celeste!
Tengo spaparanzate 'nfin'a' sera
porte e ffenestre.

Trase! Pazzea pe' dint' 'a casa mia,
cu' 'e sciure 'e sotto a 'sti ccampane rotte,
scioscia 'a povera 'a copp'a 'sta scanzia,
primm' 'e fa notte.

E famme lustre tazze e tazzulelle,
e statue e statuette e canneliere...
Caccia mille culure da 'e papelle
'e 'stu lampiere.

E abbocca 'stu canario... 'mbalzamato,
allerta 'ncopp' 'a pedagnella nera...
'O ssiente o no... ca nun se n'è addunato
ch'è primmavera?

SCIAGURATELLA

Mo' 'mbarcone; mò 'nnanz' 'o specchio;
mò sdraiata 'ncopp' 'o divano...
Ma 'na vota... che d'è 'na vota?...
te truvasse cu' ll'aco 'nmano!

Nun se scose mai niente?... Niente?!
dint'a 'sta casa toia? Che saccio!
Te vedesse dà maie 'nu punto;
te vedesse fa' 'nu rinaccio?!...

Nun se spezza maie 'na fettuccia?...
Nun se ne vene 'nu bettone?!
Te l'hê fatta 'na canestella
cu' ll'ache, 'a forbice, 'o ccuttone?...

Vene 'o Sabbato 'a lavannara;
porta 'e panne... Ma ce scummetto
ca tu, lèpeta e rincrisciosa,
nun te stire 'nu fazzuletto...

E sì bella! Sì accussì bella,
c'uno... t'ha da guardà pe' 'ncanto...
E i' te guardo... Ma pe' ttramente
dò 'n'uocchio a' cammera ogne tanto.

Guardo... E vveco... Cierre 'e capille
sparpagliate 'ncopp' 'a tuletta...
'O piumino, ca t'è sservuto,
'ncopp' 'o marmo d' 'a culunnetta...

'Na cazetta 'ncopp'a 'na seggia...
e' ll'ata sta... vatrova addò...
'Nu cappiello sott' 'o lettino;
'nu scarpino 'ncopp' 'o cummò...

Ma sì bella! Sia 'ntulettata,
sia cu 'nu càmmese 'e macramma...
E i' te voglio!... Ma... Comme faccio,
si 'a mugliera addiviente mamma?

«FIGLIE D' 'A CARITÀ»

E tante e tante vote 'aggiu 'ncuntrata
all'istess'ora e pe' ll'istessa strata,
pe' 'ncopp' 'o marciappiere senza sole,
c' 'a tengo a mmente tutt' 'a cammarata.

Nun so cchiù 'e vinte... (Comme 'aggia chiammà
sì nun so' ppiccerelle, né ffigliole;
e si so' vecchie... piccule d'età?)

Nun so cchiù 'e vinte. L'una affianco all'ata:
'A bella e 'a brutta: 'a chiatta e 'a delicata.
E vanno 'ncumpagnia; ma stanno sole...
E nun sanno addò vanno e... sanno 'a strata.

Guardano attuorno... L'uommene? Accussì...
Ma... guaglione che rrideno... e ffigliole
che passano cantanno... Ah!... chelle sì!

E camminano ll'una appriesso a' ll'ata...
tutte c' 'a stessa faccia rassignata...
'e passo... in fila... accumpagnate e ssole!
E 'o stesso passo tutt' 'a cammarata...

E 'a stessa vesta c' 'o fresillo blù!...

'Nce manca 'a croce annanze, a 'sti ffigliole!
E i' cagno via pe' nun 'e 'ncuntrà cchiù!

TERRAMOTO

I.

'A campana.

Stanotte aggiu sentito 'na campana,
lenta e luntana. Ma accussì luntana,
c'aggiu ditto 'nfra me: «Quanto vuò fa,
ca scampaneiano addò se n'è caduto
pe' chiammà. - dint' 'a notte - Aiuto! Aiuto!?»

'N'aggiu 'nchiuso uocchie 'na nuttata sana!
Oie scemo 'e me! Chi sa...
si 'a tenerranno ancora 'na campana!?

II.

Chi primma e chi doppo...

— Tu ch'è perzo?
                    — Muglierema e 'na figlia.
— E po'?
                    — Se' fuste 'e vino 'int' 'o cellaro.
— E po'?
                    — Tutte 'e ricchezze d' 'a famiglia:
case e denaro.
— E po'?
                    — C'ato vuo' cchiù?!
E tu? Ch'è perzo tu?
— Io? Niente!
                    — Comme niente?! Overamente?
— Niente! Ero sulo e... nun tenevo niente!

III.

Chello ca nun se po' dì...

Chi ha perduto 'nu figlio
po' chiagnere e strillà 'nfino a c' 'o trova.
Chi 'o mette pe' 'na via... Chi 'o dà 'o cunziglio
ca ll'accrama e lle ggiova...
Chi ha perduto 'nu figlio
po' dì: «Truvatemmillo» e po' dì comme
teneva ll'uocchie, 'e capellucce, 'o nomme...

Chi ha perduto 'a mugliera, 'a sora, 'a mamma,
po' dì: «Truvatemmella».
Po' dì comme se chiamma,
si è bruna o biundulella...

Ma chi ha perduto a una
ca troppo amava e che d' 'a soia nun era,
nun po' dì, nun po' dì: «Truvatemmella».
Nun po' dì ch'era bruna,
nun po' dì ch'era... bella...
Si nun po' dì che ll'era
mamma... sora... mugliera!

'O CCAFÈ!

Quanno saglie 'st'addore, s'è capito
ch'è trasuta 'a pruvvista pe' 'nu mese...
Pecchè quann' 'o ccafè s'è abbrustulito
e spanne 'o fummo... è segno c' 'o marito,
quann'è 'o mumento, nun abbada a spese.

È segno c' 'o marito è n'ommo 'e chillo
ca port' 'a croce 'a quanno s'è accasato.
Ca dint' 'a casa nun dà maie 'nu strillo
e ca penza 'a guagliona e 'o piccerillo...
Mo' ce vo' chesto, mo' ce vo' chell'ato...

E chesto è 'o llardo e chesta è 'a nzogna 'mpane,
e cheste so' 'e butteglie 'e pummarole,
e cheste so' 'e buatte 'e mulignane...
«S'avessera cagnà 'sti pperziane...»
E tutt'è fatto... Appena 'nfoca 'o sole...

Casa cuntenta!… Addò sta ’a grazzia ’e Ddio,
’a capo e mpiere ll’anno ’int’ ’a dispenza.
Addò ’nu muorzo sta p’ ’ogne gulio…
Senza fa: «Chesto è ’o ttuio… chest’ ’auto è ’o mmio»
quanno ’o marito spenne e nun ce penza.

Quann’ ’o marito, ch’è faticatore,
s’abbusca tutto chello ca lle pare…
cunforme trase ’mpuorto ’nu vapore.
E ammarcia comme fosse ’nu signore
e ghiett’ ’a pezza… pecché è ricco ’o mare.

Casa cuntenta! Addò ’ncopp’ ’a fenesta
addora ’a menta mo’ e’ ’o tiempo nn’è…
E ’ncopp’ ’o stesso marmo, affianco ’a testa,
dint’ ’a sperlunga ’na manella, lesta,
tremma pe’ mmiez’a ll’acene ’e café…

Tremma… e fa segno abbascio… int’ ’o curtile.
Comme dicesse… «Saglie a ’e ttre… dimane…»
Comm’infatte, dimane, d’ ’o Brasile
trase ’mpuorto ’nu legno mercantile…

E chesto è ’o llardo… E chesta è ’a nzogna ’mpane!…

DUMMENECA

I’ mò, trasenno ’a porta, aggiu sentuto
ll’addore d’ ’o rraù.
Perciò… Stateve bona!… Ve saluto…
Me ne vaco, gnorsì… Ca si m’assetto
nun me ne vaco cchiù…
E succede c’aspetto
ca ve mettite a ttavula… E ’nu sta…

Chiù ccerto ’e che, so’ maccarune ’e zita.
L’aggiu ’ntiso ’e spezzà,
trasenno ’a porta. E’ ’overo? E s’è capita
tutt’ ’a cucina d’ogge: So’ brasciole;
so’ sfilatore ’annecchia.
Niente cunzerva: tutte pummarole
passate pe’ ssetaccio…

E v'è rimasta pure 'na pellecchia
'ncopp' 'o vraccio...
Pare 'na macchia 'e sango...

                                        Permettete?
V' 'a levo. Comm'è fina
'sta pelle vosta... e comme è avvellutata:
mme sciulia sotto 'e ddete...
E parite cchiù bella, stammatina.
'O ffuoco, comme fosse. v'ha appezzata.
State cchiù culurita...

Chiù ccerto 'e che — so' mmaccarune 'e zita...

Ma i' mme ne vaco... Addio! Ca si m'assetto
nun me ne vaco cchiù...
E succede c'aspetto...
ca ve mettite a ttavula... p'avè
'nu vaso c' 'o sapore 'e 'stu rraù!

PENZAME, GUAPPO

Guappo, ca t'appresiente cu' 'sta catena d'oro.
Guappo, ca tu m'accide? Che mme ne 'mporta? Moro.
Si 'a miette sotta chiave... 'Nu mese... e ce scummetto
ca moro 'o stesso. Guappo, pirciò... si vuo', t'aspetto.
N'amminaccià; ma famme chiammà pe' quacche amico
fidato: «Don Gennaro ve vo'. Sta for' 'o vico».
Zompo addo' staie. Te parlo comm' 'a perzona cara;
te dico a te: «So' pronto... Guappo, sì guappo? E spara!»

Zitto, comme mme cuoglie, vattenne muro muro...
E si nun moro subbeto, còccate... e sta' sicuro:
Nu' pparlo a 'e Pellerine. Moro... senza dì niente.
Si avessa dì qualcosa, dicesse sulamente
'nu nomme... pe' chiammarla, murenno, 'n'ata vota...

Però, quanno so' muorto... pènzame.
                                        'O munno avota...
e tu sarraie felice tenennola vicino!
Ma... quanno, dinto vierno... dopp' 'o bicchiere
                                        'e vino,
pimma 'e luvarve 'a tavula, tagliate 'nu mellone...
ch'esce zucuso, 'e zuccaro... Sì 'ncaso maie t'ad-
                                        duone
ch'essa... se mette a chiagnere... nun farlo 'o
                                        musso stuorto...
Pénzame!
'sti mellune... saie chi 'appennette?...
                                        'O muorto!

'A CASCIA

Oje! Quanta musullina s'è 'ngialluta!
Quanta tela d'Olanda s'è 'nguttata!

'Sta cascia, larga quatto parme e ffuta,
sta sott' 'o lietto 'nchiusa e rebbazzata...
Pecché nisciuna mano l'ha araputa
'a quanno, dinto Marzo, fuie 'nzerrata.

E che curredo! Trentasè lenzola;
'na cuperta a filé, n'ata d' 'a Cava;
ciento cammise... 'A povera figliola
'a 'n'anno, 'a 'n'anno e cchiù 'nce faticava!
E cantava 'o cardillo 'int' 'a caiola
quanno ll'aco d' 'a màchina... cantava...

A vvierno, 'o sottacapo timuniere
screvette: Nun ce vengo 'stu Natale...
Essa scennette abbascio add' 'o dulciere...
Accattaie roccocò, pasta riale...
cu' nu piacere... e cu' 'nu dispiacere...
e lle facette 'nu pacco pustale...

A Marzo... Tre ghiurnate 'e friddo e ffreva...
E 'o cardillo 'ncaiola nun cantava
pecchè ll'aco d' 'a màchina... durmeva!
— «'A cammisa... 'O lenzulo...» E se cacciava
'a dint' 'a cascia chello che sserveva...
Po'... 'a cascia... se 'nchiudette a ddoppia chiava!

Oje! Quanta musullina s'è 'ngialluta;
quanta tela d'Olanda s'è 'nguttata!...

QUANN'È AMMATURA 'A PERA

'A 'i' 'mpont'a 'st'arbero
'sta pera spina
ca penne... e pare
ca mò mmò care?
               Chesta si' tu!

No pe' te cogliere;
zompo a matina,
lesto, a mumento,
cunforme sento:
               Cucuricù...

C' 'o ggranurinio
'nzino tu passe...
Strille, d' 'o graro
d' 'o gallenaro:
               Pirò... pirò...

E tutte corrono,
comm' 'e pparlasse,
'sti ggallenelle,
sbattenno 'e scelle,
               quante nne sò!

Te guarde 'a vòccola
cu' 'e pullicine...
cu 'nu penziero...
c'a... comme crero,
               sacci'io qual'è!...

E a vvranche ll'acene
vutte a 'e ggalline,
cu' 'nu dispietto...
Io... zitto! Aspetto,
               vicino a te...

No... pe' te cogliere;
n'ave' appaura!...
T'aggio, si voglio;
ma nun te coglio...
               Pozzo aspettà!...

Tu care pésola,
pronta... ammatura...
'ncopp' 'a 'stu core...
Comm' 'o calore
               'nfoca 'e l'està!

'O PREVETE

Saccio ’o prevete chiatto, ch’è curto, e chillo sicco,
ch’è lluongo. Saccio ’o prevete pezzente e chillo ricco.
Saccio ’o prevete ’e fora: russo ’e faccia, cafone;
chillo che ’mpresta, ’o prevete pazzo, ’o sciampa-
                                                                           gnone.
Saccio ’o prevete allero, che rride ogni parola;
’o cabalista; ’o prevete che fa ’o maesto ’e scola.
’O prevete istruito, che ssape ’a lecca e ’a Mecca,
e magna a d’ ’o trattore: ’nu riso e ’na bistecca.
Saccio ’o prevete... verde, che magna... quanno
                                                                        magna...
e che pare cchiù mmuorto d’ ’e muorte c’accum-
                                                                           pagna.
Chillo che ffuma; chillo che gghioca; ’o bevitore,
e chillo ca... se scorda d’ ’a chiereca... e fà ammore...
Ma... ’nu prevete santo?...

                                        Ce sta! Santo? C'esiste.
'O saccio. Dice 'a messa dint' 'e Sacramentiste.
Tene trentacinch'anne, 'na sora 'mmaretata,
n'ata zetella, 'o pate viecchio, 'a mamma malata...
'Nu frato... vagabbondo... 'Nu malu chiappo 'e
                                                                         'mpiso,
ca ne fa, quanno parla, scennere 'o Paraviso;
ca se venne ll'Uffiggio d' 'o frato; c'amminaccia:
«Tanto mme serve e 'o vvoglio...»
                                             E zi' prevete caccia!

'A sora mmaretata tene 'o marito fora
e quatto piccerille: l'urdemo... zuca ancora!
E zi' prevete... caccia!
                                        Miedece, mmedicine,
vestì, casa... E zi' prevete... caccia!
                                                  Tutte 'e mmatine
posa 'na diece lire... comme a n'ommo 'nzurato!

'A sora zetelluccia regala a 'o nnammurato
n'aniello?... 'na cruvatta?...
                                             E zi' prevete... caccia!
Senza maie 'nu sfastidio... Sempre c' 'a stessa faccia
rassignata! E nun fuma, nun ghioca, nun se piglia
'na piccula, 'nu mezzo! Penza 'e figlie... 'a famiglia...
E nun è ppate! Comme nun è mmarito!

                                                  Santo?
Si se nne fanno ancora, gnorsì! Ca, doppo tanto,
dint' 'a messa 'a matina, raccumanna a 'o Signore,
cu' ll'Ostia 'nmano... mamma, nepute, pate, sore...
E primm' 'e tutte... 'o frato tristo! E cu ttanta fede...
ca sulamente tanno, quanno nisciuno 'o vede,
chiagne...
Ma cchiù 'e 'na vota ll'ha visto 'o sacrestano
'e chiagnere... cu' 'e mmane 'ncielo e cu' ll'Ostia 'nmano!

’O POVEROMMO

Maie ’nu custume nuovo, ’a quanno è nnato!
E fa’ sissantun’ anne a’ fine ’o mese.
Manco, a Piazza Medina, appiso ’o chiuovo!

E porta ’ncuollo ’o taito ’e n’avucato
e porta ’ncapo ’nu cappiello ingrese,
ca stette ’a copp’ a trenta lire, nuovo,

’Na matina, c’avette ’na giacchetta;
va pe’ metterv’ ’a mana int’a ’na sacca
e se truvaie ’na ciento lire ’nmano!

Ciento lire!?... Mmi spetta o nun mmi spetta?
Aggio mettuto ’a mana dint’ ’a sacca?
M’ ’aggio arrubbata? Comm’ ’a tengo ’nmano?...

Ciento lire!? ’Na carta nova, nova...
E se mettette tanto ’e bbuon’umore,
ca penzaie: «Mo’ m’ ’a piglio!... E perdo ’e lume!

Io voglio pruvà ’o gusto ca se prova
a dicere, ’na vota, a ’nu sartore:
Pigliateme ’a mesura e ’nu custume!...»

Po’ ’nce penzaie... Dicette: «Nun è ’a mia...
Nu’ sta!... chi ’a perde m’ha bbeneficato.»
E comme ’stu signore era turrese,

turnaie c’ ’o sciaraballo ’a chella via!...
. . . . . . . . . . . . . . . .
Maie ’nu custume nuovo, ’a quanno è nnato!
E fa’ sissantun’ anne a’ fine ’o mese!...

’O ’NTRATTIENO

— Zitte, guagliune. Tutte ’e piccerille
venessere cu’ me. Mammà s’addorme...
E nun se po’ addurmì pe’ bbia d’ ’e strille.

Si mme date ’na forbice e ’nu foglio,
i’ ve rentaglio ’e stelle.
Bravo. Accussì... Ve voglio
fa’ stelle ’e tutte forme.
Grosse tante, mezzane, piccerelle...
A quatto e cinche ragge...

E chesta è ’a stella c’accumpagna ’e Magge
ca vanno add’ ’o Bammino
dint’ ’a nuttata ’e Pasca Bifania...
Guardate quanto è bella!
Cinche ragge e c’ ’a coda. È pe’ Maria,
ch’é ’a cchiù piccerenella...

A Vicenzino,
’a stella c’accumpare a mmatutino.

Chesta... Chest’ata ccà... chesta... (Fernuta?!)
Chest’ata stella ccá... se n’è sagliuta
’ncielo!... Basta, guagliù...
Mammá... mo’... s’è addurmuta...
E ca... strellate?... Nun se sceta cchiù!

L’ADDORE...

I’ mo’, si fosse nato
— ’nzarvamiento ’e chi sente —
⁠cecato.

Ma propriamente
cecato ’ntunno,
che saparrìa d’ ’o munno?
Niente! Nisciuna cosa.
Nè ’o sole, nè ’a rosa.
E si nun canuscesse a mamma mia,
i’ manco saparrìa — che faccia tene
chella ca voglio bbene!...
Si fosse nato...
— ’nzarvamiento ’e chi sente — cecato.

Pure, sentesse ’o Sole ’ncopp’ ’e mmane...
E ’nfaccia!... E ’nfronte a me!...

E sentennelo sempe: ogge... dimane;
capenno ca mo’ scarfa e ca mo’ coce...
i’ m’ ’affigurarrìa pe’ chello ch’è.
Comme... sentenno ’a voce...
’a voce... sulamente... ’e mamma mia,
ca, pure quanno se fa amara, é ddoce...
dico... c’ ’a vedarrìa!

Ma... sentenno ’a vicino,
n’addore ’e rosa, i’ nun capesse cchiù...
Si fosse i’... che m’accosto a nu ciardino...
o si fosse ch’a me... t’accuoste tu!

’A CUPERTA

E steva sempe c’ ’o telaro ’nzino;
ma menava ’nu punto ogne mez’ora.
Faceva ammore cu’ don Pascalino
ca nne teneva rrobba ’a parte ’e fora!
Ma s’ ’a ’ntenneva cu’ ’nu milurdino,
ca, ’na sera, ’nu poco fatto a vvino,
for’ ’a loggia ’astrignette e a’ ’a vasaie...

E steva sempe c’ ’o telaro ’nzino;
ma menava ’nu punto ogne mez’ora...
E ’sta cuperta nun ferneva maie!...

Quanno spusaie ’nce foie ’nu gran festino.
Polca e quatriglia ’nfin’ all’urdim’ora...
’Nmieze ’e ’mmitate steva ’o milurdino,
che cantava, e cantaie: «Ricordi ancora!»

E che casa mettette ’on Pascalino:
’a stanza ’e pranzo, ’o sturio, ’o saluttino
e ’na cammera ’e lietto scicca assaie...
Senz’ ’a cuperta!...

⁠... C’ ’o telaro ’nzino,
si menava ’nu punto ogne mez’ora,
chella... ’a cuperta nun ferneva maie...

«’A ’ncignammo a ’nu prossimo festino!»
Strillaie, cu’ ll’uocchie a zennariello, ’a gnora...
«Ma i’ credo, — rispunnette ’on Pascalino. —
ca quanno è tanno manco è ppronta ancora...»
«Chi ’o ddice? — se n’ascette ’o milurdino —
Chello ch’ è fatto è già ’nu cupertino,
e p’ ’a cuperta nun ce manca assaie!»

Ma... steva sempe c’ ’o telaro ’nzino
e menava ’nu punto ogne mez’ora.
E ’sta cuperta nun ferneva maie...

Ma, stanno sempe c’ ’o telaro ’nzino
e menanno ’nu punto ogne mez’ora...
’a cuperta foie pronta. ’On Pascalino,
pe’ telegramma, fuie chiammato fora,

e partette c’ ’o primmo p’Avellino...
Stessa ’a sera, sagliette ’o milurdino.
ca guardanno ’a cuperta, suspiraie!

E steva sempe c’ ’o telaro ’nzino...
E menava ’nu punto ogne mez' ora...
Mo’ ’a cuperta era pronta... E... se ’ncignaie!...

NOTTE D’AUSTO

P’ ’o càvuro, ’a notte,
te mine d’ ’o lietto;
t’affacce a ’o barcone,
strignennote ’mpietto.
E i’ penso, ’a rimpetto:
«M’ha vinto? Chi sa?!»

Ma tu nun me vide!
Nun pensa ’stu core,
ca i’ ll’uocchie nu’ ’nzerro;
nun già p’ ’o calore...
gnernò! Ma p’ ’ammore,
che chesto mine fa!

Risciata!... Ca ll’aria
d’ ’a notte fa bbene!
Io ’o ssaccio, che tengo
’nu fuoco p’ ’e vvene!
E ’o ssape chi tene
’na smania ’e murì!

Suspira! Rummane
vicino ’a ringhiera!
Nun già comm’ ’o juorno,
nun già comm’ ’a sera...
Che faie chella cèra,
pecché ’nce stongh’i’!

Ah!... Comme è sserena
’sta notte d’Austo!
Mo’, for’ ’o barcone,
può sta senza busto...
pecché nun daie gusto
a... chi n’ ’o buò dá!

Pecché tu nun piense
ca chi sta rimpetto,
’a notte, ogne notte,
p’ ’ammore a dispietto,
nun vede cchiù ’o lietto,
che cchiù nun se fa!

Ma!... Si t’ ’o ppenzasse,
ca chesto mme resta!
Ca i’ stongo, ogne notte,
vicino ’a fenenta,
areto a ’na testa,
chiagnenno, pe’ te...

Si tu... t’ ’o ppenzasse...
che... passano ll’ore;
e i’ stongo, ogne notte,
scecato, p’ ’ammore...
murisse ’e calore,
pe’... nun se vedé!

’E BUONE NEMICE

’Nu iuorno l’Està e ’o Vierno
se detteno ’appuntamento.
(Ce steva ’nu sole ’mpierno;
ma sciuccava ogne mumento.)

E ghienno p’ ’a stessa strata,
parevano frato e ssora.
L’uno cu’ ’a «mala nuttata»
l’ata cu’ ’a «brutta cuntrora».

— Tu che vuò? — Vierno diceva,
tanto pe’ dì ddoie parole. —
Tu che vuò?... ’Nu parmo ’e neva? —
— E tu?! ’A vuo’ ’na lenza ’e sole? —

E cammina a core a core,
s’arrivajeno a capì a ssisco,
sì una... teneva ’o calore
e ll’ato teneva ’o ffrisco!...

IO?!

— I’, quanno sto’ ’nzé, m’allicordo
punto pe’ punto ’e quanno sto’ ’mbriaco:
d’ ’o primmo litro ’nfino a che mme cocco.

L’orario; ll’amice d’ ’o tuocco;
che ddico; ’a do’ vengo; addò vaco.
Si caro. Si spenno ’nu sordo...
Si torno, cantine cantine,
cantanno abbrucato...
Si mme portano carcerato
o mine portano ’e Pellerine...
Si chiagno... Si riro...
Si arrobbo... Si acciro...
E... si vaso ’na femmena e m’ ’abbraccio:
’a saccio... o nun ’a saccio...

Ma... chestu lloco ca mme dice tu...
... nun m’ ’allicordo cchiù!

Eh! Che te pozzo dì?
Ca si é pe’ sfreggio, comme pare a te...
... O nun t’aggiu fatt’ì...
O... t’ ’aggiu fatto quanno stevo ’nzé!

L'ARTA LEGGIA

— « Quann’uno è cuoco a ciento franche ’o mese
cu ’na granda famiglia titulata,
mo’ cu’ ’na bella fella ’e ggenuvese
e mo’ cu’ ’na ravosta a maiunese,
tratta cu’ ’e mullechelle ’a ’nnammurata.

’O ppoco ’e pizza rustica... ’a cassata...

Quanno ’e cannuole... quann’ ’e bucchinotte...
C’ ’o pate d’essa, viecchio e bevitore,
se fa sciaquitto ‘nfino a mezanotte
e se fa ’ammore comme se fa ammore.

E chello ca se vo’... chello s’ottene:
’O bbene, e... quacche ccosa cchiù d’ ’o bbene.

E ’o ppoco ’e pizza rustica... e ’a cassata...
Chello che spetta doppo... uno s’ ’o ppiglia
primula... c’ ’a vuluntà d’ ’a ’unammurata,
quann’uno è cuoco cu’ na gran famiglia
⁠titulata.

Ma i’ nun so’ cuoco. I’ tengo ’n’arta ’e mmane,
ch’è ’n’arta leggia; e faccio sempe festa.
Quant’è ’nu mese? Quatto settimane?
— Ogge ’nu iuorno e ’n’ato poirimane. —
Una... fatico, e doppo a chi mme ’mpresta.

E ’ncampagna c’ ’amice a tanto a ttesta...

Ma i’... mo’ ’nce vo’... si nun appiccio fuoco
e si pastiere e struffole nun faccio...
te vaso comme nun vasava ’o cuoco,
ca t’abbracciava... no comm’io t’abbraccio!

Chello c’ ’a me se vo’... chello s’ottene...
’O bbene... e quacche ccosa cchiù d’ ’o bbene!

Ma... ll’arta è leggia... e faccio sempe festa.
E si ’stu cuoco s’ha pigliato... ’o bello...
Che fa?... Fa lusso. Càgnate ’sta vesta.
Ca i’ mme cuntento... mme cuntento... ’e chello...
⁠ca te resta... »

’O SCRUPOLO

Bellafemmena, che cammine
strascenanno p’ ’o marciappiede,
e mò guarde dint’ ’e vetrine
e mò zennìe chi nun te vede...

Bellafemmena, ogne matina
i’ te ’ncontro pe’ Cunfalone,
quanno seria, pàlleta, fina,
puorte p’ ’a mana ’nu guaglione.

Quanto è bello, ma quanto è bello!
Chi ll’ha fatto l’ha fatto ’e core.
Sta vestuto a marenariello
comme fosse figlio ’e signore.

Ianco e russo. (E nun é russetto:
tu t’ ’o mmiette e ’nu poco ’e cchiù...)
Tene ’o naso bello e perfetto,
tene ll’uocchie che tiene tu...

Bellafemmena, che cammine
strascenanno p’ ’o marciappiede
e mo’ guarde dint’ ’e vetrine
e mo’ zennìe chi nun te vede...

Chi s’accosta... Chi te cundanna...
E i’... — che core scemo tengo io! —
io, che pure te tengo ’nganna,
nun me faccio passa ’o guilo!

’A SIGNORA

Signo’, ’sta vesta ’a saccio quann’ era blù; quann’era
russagna; chiù sbiadita; verdognola... Mo’ è nera:
l’avite fatta tegnere. Ma, mo’ che vene està,
vatrova ’e che culore, scagnannose, se fa!

Saccio ’stu cappelletto niro cu’ ’e capagola,
cu’ ’e scè ’ncopp’ ’a carcassa e cu’ ’sta spennazzola
ca, quanno cammenate, va a bbiento. Saccio tutto!

’Sta vesta s’ è tignuta no pe’ cagnà... pe’ lutto!

Quanta pariente site, signò? ’Nu reggimento?
Sempe ’nu poco ’e lutto. Mor’uno ogne mumento...

Vuie nun parlate, e pure... cuntate ’a storia vosta:

« Fu il primo... mio marito... che stava sopra ’a Posta...
E cominciò il disguido di tutta la famiglia...
Poi... mi morì ’na figlia... Bella! La terza figlia...
Teneva ventun’ anne... Poi... se n’ andò ’nu zio...
Fu la rovina... Dopo... »

⁠Ma vuie — grandezza ’e Ddio! —
secca, ’ngialluta... Sperta, da quanno schiara iuorno
’nfino a che scura notte; sempe ’nfacenne, attuorno...
«Scinne a d’ ’o putecaro... Zompa a d’ ’o farmacista...»
Vuie ca tenite ’a tossa... ca nun v’aiuta ’a vista...
che ghiate sott’ all’ acqua; c’ ’o sole ’mpierno...senza
puterve, quacche vvota, piglia ’na diligenza!
Vuie, mamma, c’apparate, comme putite, ’e guaie...
Ah! Vuie — grandezza ’e Ddio! — vuie nun murite maie!

O PRICETTO

Quann’ è sguigliato ’o ggrano dint’ ’a testa,
tu di’ ch’è Pasca! E annoccalo ’stu ggrano!
Ca quanno ll’ ’e annuccato, nun te resta
che mannarlo a’ parrocchia a’ ’o parrucchiano.

Tu; n’ata; ’a zelatrice e ’a penitente;
s’ ha da fa ’stu sepolcro, ’o ggiovedì...
E Giesù Cristo t’ è ricanuscente;
ca si faie ’nu penziero, t’ accunzente,

e... si ’o cirche ’na cosa... dice sì...
Ma quanno sguiglia ’o ggrano dint’ ’a testa
e ll’ ’e annuccato... Va a d’ ’o cunfessore.
Ca si ggiovedì santo cagne vesta,
ggiovedì santo cagne pure core!

Di’ tutte cosa. Scarreca ’e peccate
e fatte ’stu Pricetto ’o llunnedì...
Ca staie cchiù lleggia... nne può fa cient’ate...
E ponno, ’e nuove, stà dissiparate...

Pecché.... dopp’ ’o Pricetto... accummenc’i’!...

DON PEPPE

Mezauotte. ’O farmacista
’nchiude e passa... E ’on Peppe Quaglia,
mmiez’ ’e ccarte culurate,
taglia e ’ncolla, ’ncolla e taglia.

— Neh, don Pè? — fa ’o farmacista —
Quante songo, pe’ ssapé?
— Cu’ chist’ato ca fernesco
— fa don Peppe — vintitré.

L’una e mmeza! ’O putecaro
stuta ’o ggasse e trase ’a mosta,
e don Peppe, ’a faccia ’e ccarte,
nun se smove... nun se scosta.

— Neh, don Pè? — fa ’o putecaro —
Che se dice? Che s’è fatto?
— Cu’ chist’ato ca fernesco
— fa don Peppe — vintiquatto.

E assettato, cu ’n’acchiara
’mpont’ ’o naso, ’on Peppe Quaglia,
mmiez’ ’e ccarte culurate,
taglia e ’ncolla, ’ncolla e taglia.

’A mugliera cappuzzéa...
pecché già nun ne pò cchiù:
e don Peppe taglia carta
verde, rossa, gialla, blu...

Zerepillo, ’n copp’ ’a seggia,
s’arrutea comm’a ’na palla;
e don Peppe taglia carta
bianca, nera, rossa, gialla...

E che caccia ’a chelli mmane
ca nun trovano cchiù abbiento,
quanno azzecca ’o ppoco d’oro,
quanno azzecca ’o ppoco ’argiento!

Teh! Mo’ ha fatto ’nu cemiero
cu’ ’a vesiera a strisce ’e stagno,
che me pare overo chillo
ca purtava Carlo Magno!

Chillo, ’on Peppe, sape ’a storia;
chillo, ’on Peppe, è naso fino!
Te fa n’elmo ca tu dice:
chisto è l’elmo d’ ’o Mischino!

E fatica. E mmiez’ ’e ccarte
culurate, pass’ ’e nnotte!...
Po’... ’na notte, se ’mbriaca,
comme a ll’ati Piererotte...

Se ’inbriaca! Sape ’a vita!
C’ha da fa? Cu chi s’ ’a piglia?
E fatica... — A sittant’anne! —
pe’ nu’ ghi suggetto a’ figlia...

Pecché ’a figlia nun è degna...
quanno... è chella...
⁠E ’on Peppe Quaglia
mmiez’ ’e ccarte culurate
tutt’ ’a notte... ’ncolla e taglia...

— Quante so’? — fa ’o farmacista
quann’arape — Neh! Don Pe’?
— Cu chist’ato ca fernesco...
— fa don Peppe — cientoettré!...

L’AMICO

Ve site fatta grossa, benedico!...
Site spicata dint’ ’a ’nu mumento...
E i’ so’ rimasto chillu stesso amico
c’una speranza e c’uno sentimento:
ca do vintuno ’e Maggio novecento,
ve voglio di’ ’na cosa... e nun v’ ’a dico...

Mo’ tutt’ ’e ssere penzo a chella sera!
Veco ’a cammera ’e pranzo tale e quale
cu ll’onibra vosta dint’ ’a cristalliera...
E veco a vuie, sculara d’ ’e nnurmale,
c’aizasteve ’nu pizzo d’ ’o mesale,
sbattenno ’ncopp’ ’a tavula ’a cartiera...

— C’avita fa?... ’Nu tema ca mme piace:
« Parlate di un amico di famiglia... »
— Giesù! ’stu tema nun me fa capace...

Anze... me fa ’na grossa meraviglia
comme ’a maestra, a ’na guagliona, piglia...
— Mo’ parle ’e vuie, si nun ve dispiace...

«Mo’ parle ’e vuie...» Facisteve ’na mossa
ca ’i nun ve saccio di’ che mossa fuie:
Ve facisteve pàlleta... po’ rossa...
E ’nce guardaieme ’nfaccia tutt’ ’e dduie.
Ma i’, che facette scrupolo pe’ vvuie,
dicette: Aspetto ca se fa cchiù grossa...

E mo’ che site grossa, i’ ca so’ amico,
mo’ mme faccio curaggio e mo’ me pento.
So’ passate sett’anne, benedico!
Ma nun sulo pe’ vvuie!... Pur’io mm’ ’e ssento.
. . . . . . . . . . . . . . . .
E ancora mo’, c’ ’o stesso sentimento,
comm’ ’o vintuno ’e maggio novecento,
ve voglio di’ ’na cosa... e nun v’ ’a dico...

A TTAVULA

— Sincerità! magnammo ’e buonumore
e tutte amor cunzente.
Facimmo ca chi sente
penza: «Che cumpagnia d’amice ’e core!»

’E chisti riempe, nun nce n’hanno cchiù.

Vevimmo: ma vevimmo mmesurato...
Uno bicchiere... o duie...
Si no, pe’ scanzà a nnuie,
dicimmo... ch’era o’ vino mmisturato...

E ’o canteniere nun ce stima cchiù!

Comme parlanno... ’na parola sola,
ca nu’ cammina, basta!
Ca si uno se cuntrasta...
pò scappà, nun vulenno, ’na parola...

Ca quanno è doppo nun se scorda cchiù!

E si uno fa caré ’ncopp’ ’o mesale
quacche bicchiere ’e vino,
chillo che sta vicino,
a uocchie a uocchie, ’nce spannesse ’o ssale...

Ca si no’ a macchia... nun se leva cchiù!

’A CIUCCULATA

— Friddo? Se more. ’St’acqua è tutta neva.
E tu staie rossa manco ’nu scartato.
Quanto vuo’ fa ca t’è turnata ’a freva?
I’ tremmo suoccio... Tocca. Sto gelato.

Mamma! Tu cuoce. Tiene ’e rrecchie rosse...
’o naso friddo... ’o ppoco ’e sopraffiato...
E pure ’a tosse?... Tiene pure ’a tosse...
Comme si’ ricaduta? Comm’è stato?

T’iva sta dint’ ’o lietto stammatina.
Cu’ ’stu friddo, te suse? E cu’ ’sta freva?
Cóccate. Dimme a ch’ora t’è schiuppata...
Ca i’ mo’ scengo... te piglio ’na cartina...

— No... Aspè... Fa friddo... Tu staie manc’ ’a neva...
Te voglio fa ’na tazza ’e ciucculata...

’A PROVA

’Nu giovedí mmatina,
m’aggia purtà ’ncampagna,
pe’ ’na cupa sulagna
d’ ’a Torre, a Nunziatina.

Llà ce sta ’na cantina
stramana, addo’ se magna
buono. Bbona cucina;
staie sulo e se sparagna.

Ce sta ’nu sito muorto:
’nu tre parme ’e turreno
ca seenne ’ncopp’ ’o Puorto

pe’ quatto o cinche grare.
Sotto ce passa ’o treno
ca va a Castiellammare...

«C’ ’a femmena e ’o peretto
trovate ’o pizzo astritto.»
E giovedí m’assetto
llà bascio, p’ ’o dderitto.

’Nu vermiciello; ’o fritto
’suale; ’nu crapetto;
tre, quatto litre... e aspetto
ca se fa notte e zitto.

E quanno l’aria è scura,
nfuscata... e ’o mare è niro
niro... ca fa paura...

’Na parola e ’nu surzo...
n’aucchiata e ’nu suspiro...
lle faccio ’stu trascurzo:

— Nunziatì... tiene mente
llà bascio; addo’ è chiù scuro,
comme cammina ’o muro...
Sì... là... pricisamente...

È ’o posto chiù sicure»
pe’ fa dichiaramente...
E se nn’accire ggente
llà bascio... dint’ ’o scuro...

’Nu ggiovedì, passato,
cantanno, ’na figliola
ce va c’ ’o ’nnammurato...

«Tu... m’ ’a vuo’ fa cu’ chillo...»
«No»... «Sì»... Caccia ’a pistola...
tta! ’Na botta e ’nu strillo...

Ma chi ’o sentette?
               E fuie
(C’ora sarrà?) passate
ll’unnece... Erano state
cca ’ncoppa tutt’ ’e dduie...

E s’erano assettate
cca ’nnanze. Comme a nuie...
(So’ ll’unnece passate
e pure a st’ora fuie...)

«Llà... Guarda. E tu nun guarde?»
Si tremma... e fa: «Sant’Anna!»
Po’ dice: — «Pava... È tarde...

che ’ce facimme cca? »
I’ dico... ca mme ’nganna...
o ca mme ’ngannarrà!

’E SSEMMENTE

Dummeneca passata... a ’e qquatto 'mpunto,
saccio... chi v’ha vasata. E mò ve conto!

’A dummeneca ’o iuorno ’stu barcone
mme pare ’a tratturia d’ ’e buone amice.
’O pate vuosto, ch’è ’nu sciampagnone,
sta pésule si passa ’o canuscente...
E nun ha da passa, ca nun le dice:
«Favurite con noi...»
               L’amico saglie
e s’addobba, dicimmo, scasualmente.
Chello che trova: quatto cosce ’e quaglie;
’na patella, ’nu pizzeco ’e semmente,
doie tunninole... E beve!
                  ’E qquatto ’mpunto,
dummeneca passata... E mò ve conto.

Saglieno tutt’amice e canuscente,
ma chi vulite vuie nun saglie maie.
Passa... Ma ’o pate vuosto... ’o tene mente
e nun ’o’mmita...
             E ’mpunto ’e tre passaie
dummeneca passata... E ve guardaie,
vulenno di’: ’Nce saglie tanta gente...
E comme! I’ sulo nun ’nce saglio maie?

E vuie, ca muzzecanno ’nu percuoco,
teniveve cchiù rrusso ’o musso ’nfuso,
vedennelo ’e passà, desideruso,
ve facisteve rossa manco ’o ffuoco.

E pare ca penzasteve nu poco...

Po’ risoluta... ’ndifferentamente,
stennisteve ’na mana ’ncopp’ ’a seggia
c’ ’o spasso; v’ ’a ringhisteve ’e semmente...
E zitta zitta... a uocchio a uocchio... leggia
leggia... spuzzilïanneve ’e ssemmente,
scennisteve... e avutasteve p’ ’o vico,
sempe spuzzulïanneve ’e ssemmente...
Comme maie tala cosa! ’Ndifferente.
’Nu passo... e ’a scorza ’nterra...

                         ’E qquatto ’mpunto,
poco primmo d’ ’o Tondo ’e Capemonte...

Senza venirve appriesso... Nonzignore!
Vutanno ’o vico, v’aggiu perza ’e vista.
Ve giuro sull’onore! V’aggiu vista
doppo! V’aggiu truvata, sull’onore,
doppo! Guardanno ’nterra.

                    I’... sulamente,
ve donco ’nu cunziglio comm’amico:
A cierti tale e quale appuntamente
nun ghiate... spuzzulianneve ’e ssemmente!

CUNTRARIE

Tu vuo’ durmi’ c’ ’a lampa e i’ nun ce saccio
durmi’; ma ’a lampa — è inutele! — s’appiccia
A te te piace ’a sfugliatella frolla;
a me me piace ’a sfugliatella riccia.

Tu te ’ntriche e te mpicce; i’ nun me mpaccio;
tu nun tiene ora e i’ songo tutto orario.
Tu vaie truvanno ’e cammenà p’ ’a folla,
addo’ ca i’ vaco ascianno ’o ssulitario.

Comme ce simme aunite? Va’ a capi’!
Si i’ stesso nu’ me spieco, ’nfin’a mo’,
comme ’a matina... ch’i’ dicette «si»,
chella matina... nun diciste «no!»

«PATRONE E SSOTTO»

Quanno scarpesa ’a gatta, ca lle succede spisso,
lle dice: «Fatte ’e scarpe». Ma scarpe nun tene isso!

’Ncontra n’esequie, ’e faccia? Subbeto dice: «Vene
’sta morte ’a casa mia?» Ma casa nun ne tene!

Abbista a na figliola, bella, smargiassa, allera?
’O siente ’e fa: «Muglierema!» Ma nun tene mugliera.

Tene a nu cane. ’O cane chi mozzeca? ’O stracciato!
E ’o ddice! Ma cammina sempe c’ ’o cane allato.

’O siente ’e dì: «Faciteve tutte ’e cummedità!»
Ma ’a lira ca s’abbusca s’ ’a veve la pe lla.

Viato a isso! E’ sulo. Ma scenne d’ ’a campagna
cu’ tridece perzune ch’isso se ll’accumpagna.

C’ ’o chiovere e c’ ’a luna. Cammina all’acqua e viento
comme si cammenasse sotto a ’na luna ’argiento.

E va capacitannose: «Qua’ luna, fratu bello!
’Sta luna, cu ’stu chiovere, comm’esce... senza ’mbrello?»

Ma nun s’arrepara, isso! Cammina sott’a ll’acqua
e s’arrepara ’a pippa c’ ’a mana ’nfosa e stracqua.

ZOPPA!

Ogge fa ’n’anno ca te canuscette:
sidece abbrile! Te ne si’ scurdata?
Scurava notte. Erano ’nfaccia ’e ssette;
tu ascive ’a dint’ ’a chiesia ’a Nunziata.

E pe’ vvia ca tenive ’e scarpe strette,
cammenave, che sa, tutta sciancata.
I’ mme fermaie, guardannote, e dicette:
«Zoppa cumm’è, l’aggia mannà ’a mmasciata.»

Ma tu nun ire zoppa. Ire surtanto
’nfama! E sacc’i’ sta nfamità che tiene
si m’è custata o no spaseme e chianto...

E pure mo ch’è Pasca e ognuno sente
ca vo’ cchiù bene a chi vuleva bene
tu m’he ’ncuntrato e nun m’he ditto niente.

No!... Mo ’nce penzo. He ditto: «Bonasera...
L’impiego l’he truvato? Staie ’ndenare?
E nun m’accatte manco ’na pastiera?»

ZI’ CRESTINA

Ch’essa acala ’o pannetto nnanz’ ’a Croce,
quanno ’a sera, se spoglia?
E ca cummoglia
San Luigge c’ ’a guarda accussì ddoce?...

Ca leva ’e parattelle cu ’e viole
’a nanz’ ’e scaravàttule, cunforme
se n’è trasuto ’o sole?

E c’arape ’a fenesta a primma sera?

Niente! Comm’è trasuta ’a primmavera,
niente... nu’ pò durmi’... Niente! Nun dorme.
E s’avota e se ggira p’ ’e llenzole,
e affonna ’a faccia ardente int’ ’o cuscino...
Ma zompa ’e botto...

                  ’E piede d’ ’o lettino,
Gesù Cristo, schiuvato ’a faccia ’a Croce,
suspira e arape ’e braccia...
San Luigge, c’ ’a guarda accussì ddoce,
cchiù doce ’a guarda ’nfaccia...

«Salva Riggina!... Giesù Redentore...
E comme?! E comm’è stato?
Tutt’ ’a giuventù mia senza peccato
e senz’ammore...
’A chiesia... ’o cunfessore...
Giesù sacramentato...

Salva Riggina... Giesù Redentore...
Tutt’ ’a giuventù mia senza peccato
e senz’ammore...
             E mo?..
                  Dopp’ ’e trent’anne?!

Salva Riggina... Matre...»
                    Afferra ’e panne;
se mena ’ncuollo ’a vesta,
corre, arape ’a fenesta...
e risciata... e suspira!... E cchiù suspira
e cchiù s’accrama!...

                  Da dimane a ssera,
Comme trase d’ ’a porta ’o ’nnammurato
d’ ’a nepota, ha capito c’ha da fa...
Risponne: «Bonasera...»
e... se nne va...
Dice ca nun se fira... (E nun se fira!)
E doppo? A guarda’ dduie che fanno ammore
è peccato, è peccato!

«Salva Riggina... Giesù Redentore...
Comm’è stato?...»

Ma ’a sera, ’a sera appriesso,
comm’isso trase e ’a tene niente... more!
Se nne vo’ i’... Ma guarda l’una e ll’ato
e... nun se move ’o stesso!

«Salva Riggina... Giesù Redentore...
E comme? Comm’è stato?»

LL’OMMO ’E NIENTE

Sotto vintiquattore
’o ninno se scetaie.
— Mammà, ’nu surzo d’acqua... —
E ’a mamma s’accustaie.

— Luiggì, damme ’o rì sordo
c’ogge t’ha dato ’o nonno...
(’O ninno steva ancora
tutto ’mpacchiato ’e suonno)

Mammà t’accatta ’o llatte...
Scenne ’o craparo... He ’ntiso?
(E ’o ninno nu’ pparlava)
Ma comme... addo’ ll’he miso?

— Mammà... nun m’ ’allicordo...
— Comme?! Dillo a mammà...
— Mammà... chillo... ’o rì sordo...
s’ha pigliato... papà.

PALOMME

Quanno s’è ammaturata l’uva nera
e primma ’e scugnà ’e nnuce,
quanta palomme, ’a sera
’ncampagna, dint’ ’a cammera!
— marrò, paglina, d’oro, bianca e nera —
vèneno e vanno ’na serata intera
e fanno ’o giro–tondo attuorno ’a luce.

Ma chesta è luce elettrica!
Pure ’ncampagna ce l’hanno purtata!
Oi quanta e quanta nuvità, dich’i’!
’Na palomma che vò murì abbruciata
manco cchiù a ggenio suio mo pò murì!

’O CECATO ALLERO

— I’ nun me lagno. Quanno era destino
ch’êva perdere ll’uocchie, ch’aggia fa?
Piglio tabacco. C’ ’o «Sant’Antunino»
dice che ggiova a’ vista: ’a fa schiarà!

E nun fumo. Si ’o fummo nun ’o bbeco,
aggiu perduto ’o sfizzio d’ ’o fumà.
’Nu miedeco dicette: «Siete un cieco,
ohe, operando, ci fosse da sperà...»

I’ dicette: Dotto’, lassamme sta!
Cuntentammoce ’e chesto; si è ddestino,
ca pure senza ll’uocchie aggia campà.

Chi m’ha luvata ’a vista è naso fino;
sape addò mette ’e mmane!... E mo chi ’o ssa
s’i’ nun so’ comm’ ’o ciuccio d’ ’o mulino,
c’ ’abbèndano... pe’ farlo runnïà?...

E nun me lagno. Penzo a Cristo ’ncroce,
e dico: «Simmo suocce!» Sulamente,
sapite che vulesse? ’O ppoco ’e voce.

Ma ’na voce attunata overamente;
’na voce ca facesse ’ncantà ’a ggente.
Pe’ canta’, sissignore. E chi m’ ’a da?...
Quanno voglio cantà, nun canto: strillo...

Embè, mme pare ’na cuntrarietà!

Nun pozzo manco di’ comm’ ’o frungillo:
«M’hanno cecato pe’ mme fa’ cantà!»

MO’ CA TE SI’ SANATA...

Mo’ ca te si’ sanata, vattenne a rriva ’e mare,
dint’a ’na casarella ’e marenare.

Cóccate ’ncopp’arena; curre p’ ’o sole; passe
pe’ mmiez’ ’e vvarche, ’e ffune, ’e rrezze, ’e nnasse...

Campa cu’ ’e marenare; parla cu’ ’e marenare.
Sempe cu’ ’e spalle a terra e ’a faccia o’ mare!

’Mpàrate tutt’ ’e vvuce d’ ’e piscature; siente
comme chiammano ’e stelle e comme ’e viente:

«Punente» - «Maistrale» - «Levantino» - «Scerocco»...
Tutte ’e nomme d’ ’e vvele: «’a ’ntenna» «’o sciocco»...

Addò vide ’na varca, ch’è fresca ’ncatramata,
cùrrece, zompa; assettate e risciata!

Trovate ’o marenare cchiù viecchio ’e ’sta marina,
c’ha tenuto ’na varca curallina;

c’ha girato p’ ’o munno; c’ha vista ’a morte ’e faccia...
e ca se l’ha scanzata a fforza ’e bbraccia.

E siéntelo. Ogne vvota pò di’ ’na cosa nova
ca cchiù de ll’aria ’ncatramata ggiova!

E nu’ penzà cchiù a niente! Ca si tuorne a fa ’ammore...
te piglie n’ata bobba e... manco muore!

CANNARUTIZIA

Che t’aggia di’? So’ cose
ca nun ’e può capì, si nun ce trase!
Maggio è ’o mese d’ ’e rrose,
ma pe’ te... maggio è ’o mese d’ ’e ccerase.

Nun s’arriva a sentì: «’Nu soldo a’ schiocca»
chi se l’accatta? tu!
E tanto d’ ’o gulìo,
comme te miette ’na cerasa ’mmocca,
— Ah!... tu suspire, beneditto Dio!
Nun ne puteva cchiù!

’Ncopp’all’asteco, ’o ssaccio e m’hanno ditto,
tiene ’a vasenicola p’ ’o rraù,
tiene ’a rosamarina p’ ’o zuffritto,
ma maie ’na margarita a primmavera!

Pirciò... tu mme vuo’ bene e me faie male...
Me staie vicino... ma me lasse sulo,
tu ca schije cchiù cuntenta ’nu mesale,
ca ’nu lenzulo...

Ma si tu aspiette Pasca p’ ’a pastiera,
comm’aspiette p’ ’e strùffole, Natale!

CHELLA CHE LLE PIACEVANO ’E CUNFIETTE

Chella che lle piacevano ’e cunfiette
e rusecava sempe cannelline,
e teneva ’e capille accussì fine
ca s’ ’aveva appuntà tutt’ ’e mmatine
cu’ ’nu mazzo ’e ferriette...
        nun l’aggiu vista cchiù...

Aggio ’ncuntrato ’a rossa, mmaretata,
ricca e smargiassa ’ncopp’ ’o bagarino
ch’ ’e pperne ’a recchia e carreca ’e lazziette,
cuntenta e amata,
sudisfatta ’e tene’ ll’ommo vicino,
ch’essa aveva aspettato pe’ destino
        tutta ’na giuventù...

Chella che lle piacevano ’e cunfiette
nun l’aggiu vista cchiù.

Aggiu ’ncuntrato, cu ’na piccerella,
p’ ’a mano, comme a essa, malatella,
’a bionda. Ch’i’ tremmavo ca mureva!
Ca se n’avetta j’ ’ncopp’Arenella
pe’ via c’ ’a sera lle veneva ’a freva...
Ca me diceva: Lassame... c’aspiette?
E teneva ’na tosse, ’a puverella,
ma nun vuleva manco nu sciusciù.

Chella che lle piacevano ’e cunfiette
        nun l’aggiu vista cchiù.

Aggiu ’ncuntrato tutte ’e nnammurate!
’E chiù luntane, ’e chiù luntane e antiche...
’E canuscenzie vecchie, ’e bbone amiche,
a una a una tutte ’aggiu ’ncuntrate...

Chella che me faceva chiù dispiette,
chella che me purtaie sempe p’ ’e viche,
chella che me trattaie c’ ’o scemanfù...

Chella che lle piacevano ’e cunfiette
        nun l’aggiu vista cchiù...

’O VIECCHIO ZAMPUGNARO

’O viecchio zampugnaro,
cu’ sittanta natale ’ncopp’ ’e spalle,
comme vedette ’e pprimme fronne gialle
cade’ ’nnanze ’o pagliaro,
dicette: «E sissignore!
Tu scendi dalla stelle, o Redentore!»

Po’ s’asciuttaie ’na lacrema cu’ ’e ddeta
e suspiraie: «Zampogna, te saluto.
Ma si nisciuno cchiù t’abboffa e sceta,
vienetenne cu’ mmico ’int’ ’o tavuto...»

Chiù arrasso, ’o neputiello, c’arrunava
quatto castagne ’nterra ’a sérva ’nfosa,
senteva ’o viecchio... e comme ausuliava:
«Vienetenne cu’ mico...» s’appicciava
p’ ’o desiderio ’e riscifrà ’sta cosa...

Ma stesso ’o viecchio s’ ’o chiammaie vicino:

«Siente, sa’ che vuo’ fa’? Dice a tatillo
ca nun partesse cchiù...
E’ Natale, gnorsì, nasce ’o Bammino...
Ma nu’ partesse... Tu si’ piccerillo,
meglio c’ ’o ddice tu...»

’O bardasciello — ’nfaccia ’e sidece anne —
rummanette accussì...
S’aveva appriparate pure ’e panne
pe’ partì...
E s’aveva ’mparata ’a ciaramella
c’ ’o meglio nun ce steva p’ ’e mmuntagne.
Napule! E Ile dicevano ’e cumpagne
ch’era ’nu suonno tanto ch’era bella!
Vuleva vede’ Napule, c’ ’o mare
ca nun sapeva ancora chello ch’era!...
E accumminciaie c’ ’o sisco ’e primmavera,
fernenno ’o meglio d’ ’e ciaramellare,
pe’ chesto... pe’ partì!...

                    «Dice a tatillo...
Ca nun partesse... Tu si’ piccerillo;
meglio c’ ’o ddice tu, ca nce ’o ddico io...
Che parte a fa? Mo’, populo e signure,
nun credono cchiù a Dio!
E ’sti nnuvene nun ’e vvonno cchiù!...
Mo’, che te pienze?...
’0 pasturaro nun fa cchiù pasture...
’0 spezziale nun venne cchiù ’ncienze!
Chella notte nun vide ’nu bengale...
Nun se sparano botte...
E’ fernuto Natale! E cu’ Natale
se no so’ ghiute tanta cose belle!...
Mo’ chi canta, a’ viggilia, a mezzanotte:
«Tu scendi dalle stelle — o Redentore»?
Manco ’e guagliune! Ca mo’ fanno ’ammore
e nun ’a vonno sentere ’a Nuvena!...
Pirciò stateve cca... Ca i’ nun me sbaglio!...»

E ’o ninno... ’ngotta!... Penza a Filumena.
Ll’aveva prumettuto ’nu sciucquaglio!

’E STRATE MEIE

Strate canusciute
c’a mmente ve saccio,
che v’aggiu fatto guaglione,
quanno facevo filone
cu’ ’e libbre sott’ ’o vraccio,
si nun ero stato ’a matina
primma d' ’a scola, a ’e ssette,
        a ddu Riggina!

(’Na grammatica latina
nova, senza sfuglià,
quinnece solde; diece sicarrette,
na pizza, quacche soldo a ’nu pezzente,
        e nun restava niente!)

Strate canusciute
luntane e sperdute,
’e quanno nun ero guaglione,
addò facevo puntone
             p’aspettà

’na figliola
bella assaie!
Una, una sola,
ca nun veneva maie!

(Oi quanta sigarette aggiu appicciate!
So’ ll’otto ’e meza e nun è accumparuta...
Tutte ’e ccumpagne soie so’ già passate!)

Strate, che comme a tanno,
mo’ ancora ve faccio
tutto ll’anno,
senza cchiù ’e libbre sotto
             ’o vraccio,
senz’aspettà a nisciuna
’a sera all’otto,
c’ ’o chiovere o c’ ’a luna:
ma ch’ ’e penziere mieie ’ncumpagnia...

Strate canusciute, ogne via
che saccio addò me porta
e che ’nu tiempo me pareva corta,
mo’ s’è fatta cchiù llonga! Longa assaie!

Me pare a me ca nun fernesse maie!

VINO

Si me cuntrasto cu’ ’nu malandrino,
chi m’appapagna? ’O vino.

Si m’ ’a piglio c’a sciorta e c’ ’o destino,
chi me da pace? ’O vino.

Si n’ambo c’è passato pe’ vicino,
chi me lusinga? ’O vino.

Si sott’a ll’acqua n’ora e ddoie cammino,
chi asciutta ’o ’nfuso? ’O vino.

Si nun tengo ’o sicario ’int’ ’o bucchino,
chi me da fummo? ’O vino.

Si fa friddo.... E sto comme a ’nu stracchino,
chi me da fuoco? ’O vino.

Si ’nzerrano ’a cannola d’ ’o Serino,
chi me refresca? ’O vino.

E si nun tengo ’a femmena vicino,
chi me da sfizio? ’O vino!

CE VO’ UNA ’E BUON CORE

I’ so’ puveriello, gnorsì;
senz’arte, nè parte.
Si tengo duje solde m’ ’e ghioco
             a ccarte.

Ca nun saccio manch’i’
che me n’accatto. Fuoco?
E po’? M’aggia sta’ dint’ ’a casa.
— ’O ppozzo appiccià mmiez’ ’a via? —
E aspetta, aspetta ca se fa cenisa...

Dint’a sta casa mia
scura e spruvvista! Senza ’na cerasa
dint’ ’o spirito e senza cumpagnia!

Cu’ chi me faccio ’na risa?
A chi pozzo di’ ’na parola?
Pane?
   E va trova ’o ppane mme cunzola?

I’ so’ puveriello, gnorsì:
ma quanno aggio avuto ’o piatto,
voglio ’na cosa pur’i’!

Femmena?
     E comme m’ ’accatto?

Ce vo’ una ’e buon core,
che se nne vene cu' mmico ’a casa,
che ’nzerra ’a porta e nun l’arape cchiù!
Che me mette ’e buonumore,
sulo si ’a guardo ’nfaccia.
Che mme dice: «Cca sta ’o ffuoco!»
             E mme vasa.
«Cca sta ’o ppane!» E m’abbraccia!
E se cuntenta ’e fa’ ’sta giuventù!

E addò sta? Si ce sta
— l’aspetto ’a tanto — ’aspetto ’n’atu ppoco!

E aggio voglia ’aspettà!

Embè, tengo ’na lira. Nun m’ ’a joco.
’A voglio perdere e da
a chi me sape a di’
si ce sta ’na figliola,
una, una sola,
che vo’ bene a chi
è puveriello... Comme so’ i’!

NIENTE

Aggiu penzato i’ mo’: cca che ’nce faccio?
Sbareo... nun tengo ggenio ’e faticà.
Me piglio ’na figliola sott’ ’o vraccio
e m’ ’a porto a Pusilleco a cenà.

E ’sta figliola, ca me tene mente,
me spia: Che pienze? E i’ le rispongo:
                            Niente!

M’aggio cacciato pure ’o passapuorto...
Che ’nce aspetto? Che torna? E pe’ fa che?
Quann’i’ le dico ch’essa ha avuto tuorto;
c’ ’a cosa nun è prevenuta ’a me...

Quanno turnammo tutto amor cunzente,
che s’è cunchiuso?... Che s’è fatto?
                            Niente!

Amice belle mieie, stateve bene.
Napule, statte bona pure tu!
Si manco cchiù ’na mamma me trattene,
’o cielo bello non m’abbasta cchiù!

Tuleto è accussì bello chino ’e gente...
Ma i’ che cunchiudo che cammino?...
                            Niente!

’O CINQUANTA

Donna Gaitana stira: pripara ’na baschina
ca, sotto ’o bagno ’e pòsema, se ’ntosta a poco a poco...
E dà ’na voce a Grazia, che sta dint’ ’a cucina:
        — Graziè, n’uocchio a ’stu ffuoco.

Ma Grazia, chiena ’e grazia, s’appenne d’ ’o barcone...
E mmiezo ’e tteste ’aruta, cchiù bella e cchiù carnale,
cu’ ll’uocchie abbascio ’o viculo, parla cu’ ’nu dragone:
        — «Stasera... ’a Villa Riale...

No?! qua’ cafè Donzelli? Luvateve ’o gulio.
Surtanto dint’ ’a Villa c’è dato ’e ce vedè.
Faciteve capace! Ve pare ca zi-zio
        ce porta ’int’ ’o cafè?»

Ma già Donna Gaitana, pecché nun è risposta,
c’ ’o fierro mmano... ’e leva, se ’mpizza ’int’ ’a cucina
e fa ’nfaccia ’a bardascia:—Giesù, che faccia tosta!
        Giesù, che culumbrina!

E comme? Te si’ misa ’mbarcone ll’ore sane,
addo’ ca zi’ Pascale poc’ato e se retira?
Pulézzela ’a muntura... Cácciale ’e Prussiane...
        Ca zìeto nun se fira!

E Grazia chiagne e penza: «Ciento ducate ommeno...
Trasesse ’int’ ’o cummento d’ ’e mmonache ’o Bammino!
Ma chi m’ ’e dà? Nun tengo pe’ n’accattà veleno,
        nemmanco ’nu carrino!»

Quann’ ’On Pascale Pástena s’affaccia sott’ ’a porta...
«Bella ’e zi-zio, nun chiagnere... Pecché chiagne accussì?...
—Gnernò... nun chiagno... È ’a póvera...—Pecché zi-zio te porta.
        si tu ’nce vuo’ venì...

— Ce voglio? Che ve pare?! Ce sto tanta ’nganata...
’Na festa accussì bella! Sulo vurria vedé,
sibbè ’nnante Palazzo, quann’è ch’esce ’a Parata,
        chi trotta affianco ’o Rre...»

Ma ’o zio... c’ ’o pede ancora dint’ ’o tira-stivale,
se fa piglià ’na carta ’ncopp’a ’nu cumuncino:
– «Vuo’ sentere ’a canzone c’ha scritto ’n Tribbunale
        Don Giulio Genoino?»

E legge cu’ malizia: «Nzórate, nzo’... Canzone.
Cielo! E lu matremmonio! L’ommo face dannare.
Pienz’ogge a lu vattesemo. Dimane a lu pesone.
        Oie chi se vo’ ’nzurare...

Si ’ncaso maie ’no ggiovane vale arapì famiglia
pecché ll’arte d’ ’a femmena lo fece ’nnammorare,
è meglio che na chélleta porzì ’ntunno lo piglia
        o che se votta a mmare...»
        ..........

Ma tutto ’nzieme... scenne ’na lacrema lucente
da ll’uocchie belle ’e Grazia, schiattosa ’e giuventù.
E dice a ’o zio:—«Fernitela! Nun me ne mporta niente...
        Nun ’a liggite cchiù!»

’E ssette. Dint’ ’a villa Napule s’è scasata.
’Nu zio cu ’na nepota. ’Na mamma cu’ ’na figlia...
D’ ’e Virgene, d’ ’o Buvero, da miez’ ’a Nunziata,
        da vascio all’Acquaquiglia.

Teh! comme ’a canna ’e zucchero sbatte Vicienzo Arpaia
c’ ’o nievo ’nfaccia ’a vàvera, c’ ’o mazzo ’e petrusino»
«C’annore; ma c’annore!» diceno ’a ggente ’e Chiaia
        «p’ ’a ggente d’ ’o Pennino.»

Correno dduie giendarme pe’ pezzecà quaccuno
ca si lle vene fatto, s’arrobba pure ’o Ggiglio...
E passa ’nu feroce, ca mo’ ’mmocca ’nu pruno,
        mo’ dà ’nu panesiglio.

’Ncopp’ ’o sedile ’e marmulo, dorme Donna Gaitana.
Vicino, Don Pascale, ronfa c’ ’a capa ’mpietto.
Graziella e... ’nu Dragone, p’ ’a parta cchiù stramana,
        se sperdono a braccetto.

’E botto, ’e zie se scetano: «Graziella?!...» E sule e triste,
se contano ’e sedile: Primmo, siconno... terzo...
................
’Nu svizzero ’mbriaco se spia, quanno ll’ha viste:
        «Va trova c’hannu perzo?!...»

L’URDEMO AMMORE

I.

Ch’hè fatto n’ ’o puo’ credere
cu’ chesta vocca toia...
M’hê fatto sentì ’a ggioia
c’ancora pozzo amà...

M’hê fatto turnà giovane,
quanno nun m’ ’o credeva;
m’hê fatto sentì ’a freva
comme a ddiece anne fa.

E tu?... Tu ca si’ ll’urdema.
— si ’a primma nun si’ stata —
si’ chella ’nnaminurata
che tutto fa scurdà.

Si chella tala femmena
c’uno nun crede viva,
e arriva, quann’arriva,
sulo a ’na certa età...

Si’ ’o ffuoco sott’ ’a cennera...
Si’ ’o sole ’int’ ’a vernata...
Si’ ll’urdema schiuppata
c’ ’o core mio po’ da’.

E cogliatella! Addorale
’sti sciure ’e passione...
Ca ll’urdema staggione
passa e nun torna cchiù.

E quanno vase... strigneme
quanto mme puo’ cchiù fforte...
Voglio pavà c’ ’a morte
’sta schiusa ’e ggiuventù!

II.

Pe’ te vedé, farrìa tanto cammino,
c’avessa cammenà nuttate sane.
E pe’ te rummané svenuto ’nzino,
cammenasse p’ ’e strate cchiù stramane.

E doppicciò ca nun ’nce stesse ’ncielo
maj luna o sole e maj stelle lucente...
i’ cammenasse ’ascuro, ’ncopp’ ’o gelo
sott’all’acqua chiuvana e ’nmiezo ’e viente.

Senza paura ca sbagliasse ’a via,
pecché ’o core mme porta addo’ staie tu.
’Nfino a che sento ca si’ tutta mia,
cammino a lluongo nun me stracqua cchiù!

E si ’o destino tuio, ca ’n’ato tene,
chiù luntana te porta, io llà t’arrivo.
’Nfin’ a che tengo sango dint’ ’e vvene,
addò tu vaie llà vengo: o muorto o vivo!

E si so’ vivo... E tu damme ’o calore
e damme ’a vita, ca pe’ te m’ ’a daie.
Si muorto so’... cunfessalo ’st’ammore...
Ca bbuono amaste, amanno chi t’amaje!

III.

I’ mamma tengo e tu mamma nun tiene.
Tu nun l’appicce cere pe’ ’st’ammore,
e i’ pe’ ’st’ammore nun ’a veco maie...

Ca pe’ ’st’a minore che ’nce appiccia ’e vvene,
si’ nu’ starnino ’nu juorno core e core,
’nu juorno sulo!... già ce pare assaie...

Nisciuno, a mmunno, s’è vuluto bbene
c’ ’a stessa smania, ca ’nce conta ll’ore;
nisciuno, nzino a mo’, tanto s’amaie...

E si mammeta toia ’nzuonno te vene,
nun ti schiantà, nun sentere dulore:
Vene pe’ dirte ca te perdunaie!...

Si stessa mamma mia... nun me trattene
pe’ mme vasà... mme tene mente; more...
ma dice: « Figlio, va... ch’ ’e pressa vaie... »

IV.

E senza te... ca voglio bene tanto
nisciuna cosa mme fa cchiù cuntento...
I’ stesso mo’ nun aggio a chi da’ cunto
ca nun me piglio ’nu divertimento.

Ma primma tu cantave?! E mo’ nu’ canto!
E si nu’ canto cchiù nne so’ cuntento.
Ca nun vaco, p’ammore e no pe’ punto,
nè a ’nu cafè, nè a ’nu trattenimento.

’A. sera mme retiro ’e ddiece ’mpunto
c’uno penziero e c’uno sentimento...
c’ ’a stessa frennesia... cu’ ll’uocchie ’e chianto...
E si aggio ’a bonasera... nun ’a sento,
pe’ te... pe’ te... ca voglio bene tanto!

QUANNO TU ARRIVE..

Quanno tu arrive, i’ te sento
’nu miglio distante.
E tu nun chiamme e nun cante;
e tutto faie
pe’ nun te fa sentì...
Che sarrà? Che sarrà? Quann’è ’o mumento
i’ sento ’o passo, l’addore,
’o sciato, ’a voce... e ’o sapore
de vase che mme darraie...

Sbagliasse na vota? Maie!

Po’... quanno, appena quanno,
te veco accumparì
’nnanz’ ’a porta, affannanno,
assaie cchiù bella ’a che t’aggio lassata,
i’ resto ’ncantato, accussì...
Comme si nun t’avesse aspettata
e nun t’avesse ’ntiso ’e venì!

CUNTRORA

A ’o ffrisco, sott’all’urme
c’ ’o punentino frisco,
i’ stiso ’nterra sisco
cu’ ’e mmane ’mmano a te.

E guardo ’o cielo e ’ncielo
nuvole e nuvoleile
che comme ’e pecurelle
passano ’ncapo a me...

Cuntrora benedetta!
A ’o ffrisco d’ ’o punente,
luntano ’a tanta gente...
nun pienze a niente cchiù!

Te vaso e cunte l’ore...
’E qquatto... ’E ccinche... ’E sseie...
I’ torno ’affare mieie...
E tuorne a’ casa tu!

TIEMPO PERDUTO

Io dico: Chello ch’è stato è stato...
Che fa? Si è munno ca va accussì!
Tu pienze a chello ch’è già passato,
i’ penzo a chello c’ha da venì.

Tiempo passato: tiempo perduto!
’Na via già fatta c’ ’a tuorne a fa?
Tu pienze a vierno ca se n'è ghiuto
i’ penzo a vierno c’ha da turnà.

Sona ’o rilorgio? Ma che te preme
ch’hè già passata n’ora cu’ me?
Tu pienze a ’st’ora ca stammo ’nzieme.
i’ penzo a quanno t’aggia vedé.

Pecchè ’sti ccose ca so’ passate,
quanno tant’ate n’hann’arrivà?
Nun penzà ’e vase ca t’aggio date;
ma pienze a chille che t’aggia da’!

CIELO!

Oj Cielo! E si ’o pputessero ’sti mmane
vularria nfilà ’e stelle a una a una
pe’ fa’ ’a cchiù prezziosa d’ ’e cullane.
E pe’ brellocco ce mettesse ’a luna
a ’sta cullana ca farria pe’ te.

Ma ’o cielo è cielo, e i’ comme ce vaco?
E si ce saglio, saccio si cu’ 11 ’aco
i’ perciò ’a stella o ’a stella percia a me?

CHIOVE

Lucene ’e titte pe’ ddo’ ll’acqua sciùlia
e l’aria addora pecchè ’a terra addora...
’Na figliola, currenno, ’ncopp’a ’n’asteco,
sponta ’nu panno e ll’ate ’e llassa fora...

Ma tutt’ ’e vvote c’aggio visto Napule
’nfosa e lucente, dint’ ’a primmavera,
nun aggio ditto maie: Putesse schiovere!
Pecchè vedevo a te: ’nguttosa e allera!...

SEMPE!... SEMPE!...

Tu passe pe’ ’st’aria c’addora.
Tu pause pe’ ’at’aria... Te aento.
E, cornine a ’na zèfera ’e viento,
cMiiù freaca se fa ’sta cuntrora.

Tu passe pe’ st’aria turchina...
Te veco! Suie dint’a ’nu velo
d’ ’o stesso culore d’ ’o cielo...
e saglie d’ ’a parte ’a marina.

Pecché? Nu’ staie bbona addò staie?
Nun tiene ’n’ at’ommo vicino,
che chiagne, tremmannote ’nzino,
si sporta p’ ’o cielo mo’ vaie?

Sì passe pe’ ’st’aria ’e ciardine
che tutto mme vasa e m’ahhraccia?
(E i’ sento ’sta vocca e ’sti braccia
vicine, vicine, vicine...)

Pecché? Nu’ staie carma e cuieta
si ’a freva ’e st’ammore nun tiene?
si ’o bbene ca troppo vo’ bene
nu’ cchiu’ te turmenta e te sceta?

I' sto dint’ ’a casa sulagna:
nun veco che verde e turchino,
pe’ nun te tenè cchiù vicino...
e tu... saglie ’ncopp’ ’a muntagna!

E comme nun truove passaggio,
ca ’nfin’ ’o canciello aggiu ’nchiuso,
tu saglie p’ ’o cielo addiruso
cchiù lleggia ’e ’na nuvola ’e Maggio!

E passe... (Si’ tu. Tale e quale...
Cu’ ’e scesse capille che m’hanno
strignuto pe’ n’anno e n’at’anno!...)
pe’ farme ’nu bene o 'nu male?

Di’ tu: Dint’ ’o core che tiene?
Sbareo comme stesse ’mbriaco...
E strillo: « Mo addo’ mme ne vaco?
Si addo’ mme ne vaco... tu viene?! »

SFIZZIO

E ca i’ te dico: « Vattenne! »
Niente! manco te ne vaie!
Ma c’aspiette? Che pretienne?
Ca mme turmiente... che faie?

Mamma, che se ne rentenne,
dice: « Figlio! Tu nun saie?
Chesta c’ ’o bene te venne
è fáveza quanto maie! »

— « Ma i’ nun lle dongo denare.
Vo’ a me... vo’ a me sulamente!
— « E chesto poco te pare?

Ma comme? Nun l’hê capita?
Figlio! ’E denare so’ niente,
si tu ce ’o ppave c’ ’a vita! »

’A PACE D’ ’A CASA

Io sì, te voglio bene. Ca dint’ ’a casa mia
t’aspetto pe’ patrona, nun già pe’ cammarera.
Io nun so’ comme a chille che teneno ’a mugliera
pe’ farse lavà ’e panne, cosere ’a biancaria...

P’ ’a cumannà a bacchetta, ’nzerrata ’e mise sane,
chiammannola c’ ’o sisco comme a na cacciuttella...
Ca tanno so’ cuntente quanno, figliola e bella,
a fanno fa ’nu straccio... secca... cu ’e calle a ’e mmane!

Io sì, te voglio bene! Cucìname sciapito...
— Ragù pigliato sotto, brodo senza mazzetto... —
Che fa? Si è senza sale, te pienze ch’io ce ’o mmetto?
Pecchè? Mangianno ’nzieme tutto è chiù sapurito!

Nun t’apprettà. Repòsate. Quanno he pigliato l’uso
tu fatte ’o lietto e... basta! Sempe! Tutt’ ’e matine
tu hea stennere ’e llenzole, tu hea sbattere ’e ccuscine...
Tu! Sempe! Pecchè sulo d’ ’o lietto so’ geluso...

Po’ canta tutt’ ’o juorno! Canta senza fa niente.
Vogliame sulo bene, pecchè te voglio bene!
Io nun so’ ’nu marito c’ ’a sera, quanno vene,
trova, cu’ malagrazia, che tutto è malamente!

Io voglio, appena traso, cuntarte tale e quale
chello ca m’è succieso, chello c’aggiu passato...
L’amice c’aggiu visto... Quant’è c’aggio abbuscato...
Si uno m’ha fatto bene... n’ato m’ha fatto male...

E quanno, quaccce ssera, te conto... ca n’amico,
l’amico ’o cchiù fidato, m’ha dato dispiacere,
rispunneme: « Nun ’mporta! Lèvate sti penziere...
Cà ce stongh’io! Curaggio! Cunfìdate cu’ mmico!»

Dimine tutt’ ’e pparole ca mme puo’ di’ cchiù belle.
Vasame ’nfronte... Astregneme, cumme a nu figlio, ’mbraccia.
Stòname. Addubbechèame... passannome pe’ faccia
sti bbelli mmane toie cenère e sfusatelle...

I comme chestu lloco succede tutt’ ’e ssere...
L’amice mieie so’ tante!... So’ tante’e crestiane!Nun
t’appretta... Repòsate! Famme truvà sti mmane
cenère e sfusatelle sempe accussì cenère!

SINCERITÀ

— E mme vuo’ bene?
⁠— Assaie. Sinceramente
ca sincero voglio essere cu’ ttico.
E tant’è ’o bbene mio — tienelo a mmente —
ca si pure fernesce, nun te nganno...
⁠Pecchè t’ ’o ddico
⁠tanno pe’ tanno...

ZITTO!

’St’ammore nuosto è muorto overamente!
L’aggiu fatto ’o tavuto e ’aggio atterrato.
Comm’è succieso? Comm è trapassato?
Chi ’o ppo’ sapè? Chi nne capisce niente!

Io? tu? ’Nu sbaglio?! Sarrà stata ’a ggente
c’ha mise ’nteressìa ’nfra ll’una e ll’ato...
Che l’addimanno a fa? Chi è stato è stato,
’st’ammore nuosto è muorto pe’ ttramente...

Quann’appurammo ’e nuie chi è stato ’o primmo
ca ll’ha vuluto accidere, che fa?...
Mo’... si tenimmo lacreme... chiagnimmo!

Ma zitto! Zitto! Senz’arapì ’a vocca...
Senza guardarce... senza dirce ’n’ « a »...
’Ammore è muorto? E ’o muorto nun se tocca!

CECHIA

— Se so’ ngiallute ’e fronne...
Segno ca vierno trase...
Vulesse quase quase...
farla turnà a du me...

— Meglio ca nun risponne!
Meglio ca nun ce vene...
Si nun te vò chiù bene,
comme te scarfa?...
⁠— È ovè?...

VERNATA

I.

M’aggiu luvato l’àbbeto ’e staggione,
e m’aggio miso chillo d’ ’a vernata.

Caccianno ’nu custume d’ ’o stipone,
(chillo che tanto te piaceva a te!)
vuo’ sentere ’a fragranza ’e nu ciardino?

Sotto Natale te tenette ’nzino
— E’ n’anno! E’ n’anno! — tutta ’na serata!
Fuie quanno te mangiave ’e mandarinole
e me menava ’e scorze ’ncuollo a me!

II.

Mamma appiccia ’o vrasiere, e ’stu vrasiere
nun passa ’na mez’ora ca se stuta,
’a ch’è trasuto vierno, tutte ’e ssere.

E’ n’anno! E’ n’anno! ca te ne si’ ghiuta
e nun ce sta cchiù fuoco dint’ ’a casa!
E nisciuno è felice! — E’ n’anno! E’ n’anno!

Mamma aspetta ca i’ dico: « Na cerasa... »
Comme io aspetto ca maimnema m’ ’o ddice...
Ma ’e ccerase ’int’ ’o spìreto llà stanno!

III.

Friddo fora e silenzio dinto, ’a sera.
Nu’ parla ’a vecchia e i’ zitto ’a tengo mente.
— ’A porta?
⁠— No!
⁠Veneva tanta gente!
Ma mo’ chi ha da venì? Nisciuno cchiù!..

Manco chillu studente
cu’ ’a barbettetta nera;
ca... ll’arapive sempe ’a porta tu!

IV.

Chi sa si siente friddo comme a ll’anno
⁠passato!
M’è venuto sott’uocchie chillu scialle
⁠granato
ca te menave ’a sera ’ncopp’ ’e spalle.
⁠T’ ’o manno!
’A frangia è tutta nòdeche! Ah! che nierve,
⁠ca tanno
te venevano! E mo’? Si te ne sierve,
che faie? Mo’ ’e sciuoglie ’e nnòdeche?
⁠T’ ’o manno!

V.

Acqua e viento. P’ ’a via nisciuno cchiù.
Nun se po’ cammenà!
Ma si tu
m’aspettasse... Mo’... là...

VI

Schiuòppeto, so’ sagliuto a Capemonte.
Se so’ sfrunnate ’e chiuppe p’ ’a via nova.
L’urdema fronna ra’è caduta ’nfronte.

Che buone amice l’arbere!
Passano ll’anne e sempe uno s’ ’e trova!
E stammatina me l’aggio truvate
attuorno attuorno tale e quale a me!
Lloro... sfrunnate,
io... senza te!

CANZONE

’O CORE ’E CATARINA

Oje capera, ca passe ogne matina,
famme na gentilezza, ogge o dimane,
quanno spicceche 'a capa a Catarina,
tu fammella passà chello d' ’e cane.

E si te spia: « Ma comme va ’sta cosa? »
dille che tiene ’a fa’ ’na capa ’e sposa.
Che vaje ’e pressa... ca... nun saccio che...

Dille ch’ ’a sposa sta aspettanno a mme!

Oje scarparo, c’ ’a lente ncopp’ ’o naso,
saccio ch’haje cunzignè p’ ’a fin’ ’o mese,
ciappe ’ndurate e nucchettelle ’e raso
nu scarpino c’ ’o tacco ’a tirulese.

Pecchè canosco ’a ggiovane ch’aspetta,
miettece ’e zeppe e fance ’a punta stretta...
E si essa spia: « Pecché songo accussì? »

Tu spiegancello ca t’ ’aggiu ditt’i’...

Oje curzettara, ca nu busto ’e seta,
taglie e ’nchime, p’ ’a vita ’e na pupata...
Oje curzettara, si vuo’ sta cujeta,
falle ’o curzè; ma siente sta mmasciata:

’Na ponta d’aco lassece a mancina,
ch’à dda pognere ’o core ’e Catarina...
E si, quanno se pogne, essa dice: « Ah!...»

Tu spiegatincello chi t’ ’a fatto fa’!

SORA MIA!

Sora mia, nzerra ’sta porta,
mena ’a chiave e ’o catenaccio.
E a chi spia: « « S’è retirato? »
Tu rispunne: « Nun ’o ssaccio! »

Ma si vene ’na figliola
pe’ sapè si songo asciuto,
’n’arapì, ma sottavoce,
dille: « Frateme è partuto...

S’è ’mbarcato cu nu legno
mercantile, bella Ne’...
Se n’è gghiuto fore regno
pe’ nun séntere cchiù a te! »

Sora mia, sento nu passo
ca s’accosta chianu chiano.
’Nfaccia ’e llastre d’ ’o telaro
veco stennerse ’na mano.

’A vi’ Iloco... sento ’a voce.
Sora mia, si mme vuo’ bbene,
dille: ’E fatto troppo tarde...
Se so’ scióvete ’e ccatene!...

S’è ’mbarcato cu nu legno
mercantile, bella Ne’...
Se n’è gghiuto fore regno
pe’ nun séntere cchiù a te!

Ma tu chiagne? E pecchè chiagne?
Pecchè a me mme tremm’ ’a voce?
Sora mia, fatte curaggio,
ca pe’ mme stu chianto è ddoce!

No, i’ nu’ parto, pecchè saccio,
che vo’ di’ ll’ammore ’e sora.
Ma tu ’o ddice sulo a chella...
si venesse... ch’io sto fiora!

S’è ’mbarcato cu nu legno
mercantile, bella Ne’...
Se n’è gghiuto fore regno
pe’ nun séntere cchiù a te!

SCANUSCIUTA

Chi sapeva ’sti capille?
Chi sapeva ’st’uocchie belle?
Ma ogne notte i’ t’aspettavo
sott’ ’a luna e sotto ’e stelle!

E dicevo: « Scanusciuta,
ma pecché, pecchè nun viene?
Tu nun saie ca chi t’aspetta
nun te sape e te vo’ bene! »

Vita mia! T’aggio aspettata
tutta ’a vita! E si’ venuta
quanno ’a vita se n’è ’gghiuta,
quanno nun te pozzo amà!

Quanta nocche aggiu sciugliute,
quanta spingole appuntate!
So’ passate pe’ ’stu core
centenare ’e ’nnammurate!

Ma ogne vota aggiu capito
ca nisciuna, ca nisciuna...
era chella c’aspettavo
sotto ’e stelle e sott’ ’a luna!

Vita mia! T’aggio aspettata
tutta ’a vita! E si’ venuta
quanno ’a vita se n’è gghiuta,
quanno nun te pozzo amà!...

Ma pecchè non m’è scuntrato
primma ’e mo’ che triemme e guarde?
Pe’ qua’ via luntana e scura
si’ arrivata accussì tarde?

E si’ comme a chi, affannano,
tuzzulea ’nfaccia a ’na porta,
che nisciuna mana arape,
pe’ ’na brutta mala sciorta!

Vita mia! T’aggio aspettata
tutta ’a vita! E si’ venuta
quanno ’a vita se n’è gghiuta,
quanno nun te pozzo amà!...

’O SURDATO TENE VINT’ANNE!

— Signore capitano,
faciteme ’o favore,
mettitece na mano
pe’ tutte sti ccanzone appretta core!
Cca, nun è overo niente
nisciuno penza o chiagne!
Nuie stammo alleramente;
se ride o se pazzea mmiez’ ’e cumpagne!

   ’O surdate tene vint’anne!
   E a vint’anne che vuo’ penzà.
   Vota o ggira dint’a sti panne
   pienze... o comme te voglio amà!
   Tu a vint’anne che vuo’ penzà?...

Chi dice che ’o surdato
suspira e tene ’a freva,
certo fuie rifurmato
pe’ debulezza, quanno ascette ’e leva!
Si venene ’e penziere,
c’ ’o core è sempe core,
ma... abbasta nu bicchiere...
e na... surtita... pe’ sta ’e buonumore!

   ’O surdato tene vint’anne!
   E a vint’anne che vuo’ penzà.
   Vota e ggira... dint’a sti panne
   pienze... o comme te voglio amà
   Tu a vint’anne che vuo’ penzà?.

Marcianne ’na matina,
’na notte ’nzentinella...
na sera int’ ’a cantina
e n’ata appriesso a na guagliona bella!
Ca quanna ’a posta arriva,
e na nutizia vene...
basta ca mamma è viva...
alleramente... te nne vide bbene!

   ’O surdato tene vint’anne!
   E a vint’anne che vuo’ penzà.
   Vota e ggira... dint’a sti panne
   pienze... o comme te voglio amà!
   Tu a vint’anne che vuo’ penzà?

NUN ’A SACCIO

Giuvinò, so’ mpunto ll’otto;
Ca mo’ passa: attiento a te!
Mani in sacca e capa sotto,
e... fa ’nfenta ’e n’ ’a vedè!

Ca si ’a tuorne a tenè mente,
tu te pierde... comme... a chi,
pe’ fa troppo ’o ’ndifferente,
s’è perduto. E t’ ’o ddich’i’!

     I ’n’ ’a saccio; ma... n’amico
     ch’io cunosco, ’a sape... Già!
     E i’ t’ ’o dico...
     pe’ chi sa...

Giuvinò, chi ’a canuscette
nun è manco ’n’anno fa,
n’appicciava sicarette,
tutte ’e ssere... p’ ’aspettà!

’Mpunto ll’otto! Ma... passato
manco ’o mese... sa che fa?
’Mpunto l’otto... va a du ’n ’ato.
E tu haie voglia ’e ll’aspettà!

   I ’n’ ’a saccio: ma... n’amico
   ch’io cunosco, ’a sape... Già!
   E i’ t’ ’o ddico...
   pe’ chi sa...

Giuvinò, chella mo’ passa:
mani in sacca e... attiento a te!
T’annammora e po’ te lassa...
accussì... senza pecchè...

Tu ’nce pierde ’a vita... ’o nomme...
E succede pure a te
tale e quale comme... comme...
mo’ dicevo... comme a me!

   E i’ n’ ’a saccio; ma... n’amico
   ch’io cunosco ’a sape... Già!
   E i’ t’ ’o ddico...
   pe’ chi sa...

SCINNE ’STA GRADIATELLA

Comme so’ culumbrine
’sti rrundinelle aguanno!
Tu siente che te fanno
pe’ dint’a ’sti ciardine?

So’ tre quatte matine,
c’ ’a primma luce, arbanno,
me scetano cantanno,
’sti belli mmatutine!

Oi scrupolosa e bella,
scinne sta gradiatella
c’ ’o frisco d’ ’a matina,
cantanno ancora cchiù!

E fa mme ’a culumbrina
nu poco pure tu!

C’arille cantature
sceta ’sta primmavera
pe’ ll’èvera cenèra,
p’ ’e ssepe e ’mmiezo ’e sciure!

Cantante e sunature,
è ’na pusteggia, ’a sera!
Si ’a luna sta cchiù allera
cchiù allera ȇa sta tu pure!

Oi scrupulosa e bella,
scinne ’sta gradiatella,
senza pantufulille
pe’ nun ta fa sentì!

...’Nu vaso a pezzechille
primma ’e te ne saglì!

Arille e rundinelle,
mettitencelle ’ncore,
’mmezziate ’o cunfessore,
parlate ’e ccumpagnelle...

Chiste so’ ’e mise belle,
so’ ’e mise pe’ fa ’ammore!
P’ ’o ffrisco ’int’ ’e primm’ore;
’a sera, sott’ ’e stelle!

Oi scrupulosa e bella,
scinne ’sta gradiatella,
arbanno juorno, ’a sera,
all’ora che vuo’ tu!

... Guodete ’a primmavera
’nu poco pure tu!

LUCE, SOLE!

Luce ’o sole? E stongo allero
e mme scordo ’e ’nfamità!...
Si mme passe p’ ’o penziero
cu’ chist’uocchie belle e nire,
te nne caccio la pe’ llà...

   Ma ca i’ parlo? Cu’ ’e pparole,
   dico a me, che se nne caccia?
   Vavattenne! Tengo ’o sole
   ca m’abbraccia...
   .⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠
   
   Luce, sole! Luce, Sole!
   Dint’all’uocchie d’ ’e ffigliole,
   dint’ ’e core ’nnammurate,
   dint’ ’o vierno comm’ ’a state...
   dint’ ’e vierze d’ ’e ccanzone!
   E fa tutte ’e core buone...
               Luce, sole!

Luce o sole? E che mme preme
ca sto sulo e senza te?
Simme state tanto ’nzieme...
E vatrova... ammore e stima
tu mme puorte ancora a me?

   Sento l’eco d’ ’e pparole
   dint’ ’o core e dint’ ’a casa...
   Vavattenne!.. Teng’ ’o sole,
   ca mme vasa!...
   .⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠
   
   Luce, sole! Luce, sole!
   Dint’all’uocchie d’ ’e ffigliole,
   dint’ ’e core nnammurate,
   dint’ ’o vierno comm’ ’a state...
   dint’ ’e vierze d’ ’e canzone!
   E fa tutte ’e core buone...
               Luce, sole!

Luce ’o sole? E tutto è niente!
Si è ’na lacrema... che fa?
È ’na lacrema lucente...
Pecchè luce pure ’o chianto,
quann’ ’o sole ’ncielo sta!...

   E si ’e llacreme so’ sole,
   pare a te c’ ’a vita è brutta...
   Vavattenne!... Tengo ’o sole
   ca m’ ’asciutta!...
   .⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠.⁠

   Luce, sole! Luce, sole!
   Dint’all’uocchie d’ ’e ffigliole,
   dint’ ’e core ’nnammurate,
   dint’o vierno comm’ ’a state...
   dint’ ’e vierze d’ ’e ccanzone!
   E fa tutte ’e core buone...
               Luce, sole!

VOCCHE DESIDEROSE

E ce ne stanno vocche, e va andivina,
desiderose ’e vase, a primmavera!
Yasanno s’arapessero ’a matina,
pe’ se ’nzerrà, vasanno, quann’è ’a sera!
Ma i’ nun ne pozzo maie truvà nisciuna,
niente, manc’una!

   E lle dicesse: Siente,
   io nun mme tengo niente!
   So’ ’e core buono assaie:
   ’Nu vaso che mme daie,
   sa’ quante te nne dò!

Mo’ ’na vocca s’accosta a ’na funtana,
mazzeca ’n’ata ’na frunnella ’amenta,
e ’n’ata canta ’na nuttata sana,
e ’n’ata ride, e n’ata se lamenta...
Tutte desiderose e io maie nisciuna,
niente, manc’una!

   E lle dicesse: Siente,
   io nun mme tengo niente!
   So’ ’e core buono assaie:
   ’Nu vaso che mme daie,
   sa’ quante te nne dò!

Vocche che site rosse comme ’o ffuoco
e comm’ ’o ffuoco ardite, p’ ’o gulio
’e vasà ’n’ata vocca pe’ ’nu poco,
tenite ’o stesso desiderio mio!
E site ciento, mille e io mai nisciuna,
niente, manc’una!

   E lle dicesse: Siente,
   io nun mme tengo niente!
   So’ ’e core buono assaie:
   ’Nu vaso che mme daie,
   sa’ quante te nne dò!

QUANN’UNO È GUAGLIONE..

Ma comme, ch’è ’a licenza elementare?
Nemmanco chella tengo! E ca pirciò...
tutte ’e mmatine ’e spasso ’mmiez’ ’o mare
mo’ ’e mmaledico, mo’!
Mo’ ca ’nu pate è ttuosto... e nun le pare
ca i’ fosse ’nu partito... e dice ’e no!

   Mannaggia ’e cumpagne!
   Mannaggia ’e filone!
   Quann’uno è guaglione
   nun penza... ma po’...

N’aggio vennute « Storia e geografia »
Tutte campagne e sicarette ’e tre!
Quanta libbrare stevene a Furia
me sapevano a mme!...
Guaglione, aggiu perduto ’a vita mia...
Mo’, giuvinotto, sto’ perdenno a te!

   Mannaggia ’e cumpagne!
   Mannaggia ’e filone!
   Quann’uno è guaglione
   nun penza... ma po’...

Ma, si nun tengo ’o sturio o ’n’arte ’e mmane,
tengo ’nu core ca vo’ bbene, sì!
E, si ogge nun è, sarrà dimane
pecchè voglio accussì!
Ma, quanno e tanno, nun m’accatto ’o ppane,
ma ’o piccerillo ’a scola m’ ’o port’i’...

   Mannaggia ’e cumpagne!
   Mannaggia ’e filone!
   Quann’uno è guaglione
   nun penza... ma po’...

CHIAGNE E PASSA

Si è pe’ me... che me ne ’mporta:
chiagne e passa... ma pe’ te...
Po’ parlà ’a signora ’apporta,
che t’ha vista ’mbraccio a me!

E si parla, che succede...
che succede ’o vvuo’ sapè?
Ca chi mo’ te porta fede,
se scunfìda comme a me!

   Si è pe’ me... nun me ne ’mporta:
   Chiagne e passa... ma pe’ te...

Si nun pozzo truvà pace
p’ ’o mumento... c’aggia di’?
M’aggia fa pure capace
c’ogne ccosa ha da ferni!

Tu si n’ombra ch’è passata,
ch’è passata ’nnanza a me...
Pozzo pure truvà a n’ata
cchiù sincera e bella ’e te!

   Si è pe’ me... nun me ne ’mporta:
   chiagne e passa... ma pe’ te...

I’ mo’ parto... te saluto...
mme ne vaco chi sa addò...
E quanno io songo partuto,
tu sì libera cchiù ’e mo’.

Sulamente... si ’nu iuorno...
vase a chillo... comme a me...
tiene mente primma attuorno
si quaccuno po’ vedé!...

   Ca... pe’ me... nun me ne ’mporta
   chiagne e passa... ma pe’ te...

« CORE PERDUTO »

’Stu ciardino è nu bellu ciardino!
’Nc’è ’nu poco
d’ogne cosa...
’Nu limone, nu mandarino,
nu percuoco...
’ll’uva rosa...

’Stu ciardino è nu bellu ciardino!

   Me voglio fa ’na zappetella a ccore,
   e pe’ zappà ’stu ciardeniello, oi mà!
   ’Nce voglio piantà n’arbero d’ammore,
   e pe’ vedè... che frutte ca mme dà!

E ’sta prévula d’uva vennegna,
’mmocc’ ’a porta,
for’ ’e ggrare?
Dint’Ottombre, quanno se regna,
fa ’na sporta
rì cantare...

E ’sta prevula d’uva vennegna?

   Me voglio fa ’nu curtelluccio a ccore,
   e pe’ putà ’st’uva vennegna, oi mà!
   E ’nce voglio ’nnestà ll’uva d’ammore,
   e pe’ vedè... che vino ca mme dà!...

E ’a cesterna c’ ’o mángano e ’a funa?
c’acqua bella
’nce se tira!...
Tanto è ffuta ca, ’nfunno, ’a luna,
piccerella
’nce se mmira...

E ’a cesterna c’ ’o màngano e ’a funa!

   E ’na vurpara d’oro, Ammore! Ammore!
   e ’na vurpara d’oro, m’aggia fa!
   E pe’ vedè si pozzo tirà ’o core,
   ch’è caduto e s’è sperzo nfunno ccà!

PASCA D’ ’E RROSE

Quanta rose ’nce stanne p’ ’e ciardine
i’ tante nne vulesse ’sta jurnata...
Rose rosse ’e velluto e senza spine,
comme ’a vocca ca i’ sulo aggiu vasata!

Rose janche e gentile, comme ’e mmane
che téneno attaccata ’a vita mia...
’E rrose d’ ’e paise ’e cchiù luntane,
’e rrose ca nun nascene ’a sta via!

   Ma pe’ mme
   so’ sfrunnate ’e ciardine!
   So’ mmorte ’e rrose e so’
     restate ’e spine

Tu venarrisse e truvarrisse ’o lietto
appriparato cu ’e ccuscine ’e rose...
Oje core mio, tu comme sbatte ’mpietto!
Comm’è brutto a penzà ’sti belli ccose!

Comm’è triste ’sta casa e sulitaria;
nun ’nce passa nisciuno pe’ sta via...
Rose, e che belli rrose! E addora ll’aria!
Manco ’na rosa dint’ ’a stanza mia!

   Ca pe’ mme
   so’ sfrunnate ’e ciardine!
   So’ morte ’e rrose e so’
     restate ’e spine!

’O VOMMERO

’Miez’ ’a friscura, a ’o Vommero,
p’ ’e strate ’e San Martino,
l’ammore malandrino
dint’a ’sti ssere va.

E mo’ appuiato a ’n’arbero,
mo’ sotto sotto ’o muro,
’st’ammore, dint’ ’o scuro,
quanta peccate fa!

Vommero sulitario,
suonno d’ ’e ’nnammurate,
che saglieno a dispietto,
ma scenneno abbracciate,
senza putè parlà!...
Comme è cenéra l’evera,
nun è ceniero ’o lietto,
quanno ce sta l’età!

Ma dint’ ’o scuro, all’aria,
comm’ ’o peccato è doce,
quanno te tremm’ ’a voce,
t’ammanca ’o risciatà;

quanno nun faie c’astregnere
’na mana, ’na vetella,
’na vocca piccerella
ca sape muzzecà!

Vommero sulitario,
suonno d’ ’e ’nnammurate,
che saglieno a dispietto,
ma scenneno abbracciate,
senza putè parla!...
Comme è cenèra l’evera,
nun è ceniero ’o lietto,
quanno ce sta l’età!

Bello è a guardà Pusilleco
comme s’abbraccia ’o mare,
quanno ddoje bracce care
stanno pe’ t’abbraccià!

Quanno dduje core dicene:
« ’Nu poco... ’n’atu ppoco!... »
E ’na vucchella ’o ffuoco
d’ ’a giuventù te dà!

Vommero sulitario,
suonno d’ ’e ’nnammurate,
che saglieno a dispietto,
ma scenneno abbracciate,
senza putè parlà!...
Comme è cenèra l’evera,
nun è ceniero ’o lietto,
quanno ce sta l’età!

L’AMICIZIA

Si passasse ’nu pianino,
’o facesseme fermà
e a chi stesse ’nzuttanino,
’a vulessemo ’mmità...

Che ciuciù dint’ ’o curtiglio:
ch’ ’e cumpagne, llà pe’ llà,
nciuciarriano p’ ’o puntiglio
ca vulesseno abballà.

   Ma chi abballa cu ’a cchiù bella
   nun ’a fa na polca sana.
   Mezzo giro. ’Astregne ’a mana,
   la ringrazia e se ne va.

Si appurasse ’o nnammurato...
ca ce sta chi vò parlà,
e venesse nzieme ’o frato,
pe’ fa chiacchiere e assuccià...

Pel decoro del quartiere,
’e ffacesseme sfucà,
poi c’ ’a bocca e le maniere,
’e mannasseme a cuccà.

   Ca chi abballa cu’ a cchiù bella
   nun fa fuoco! Sciacca e sana!
   Siamo amici! ’Astregne a mana,
   li saluta e se ne va!

Mo’ chi stesse ’nzuttanino,
se putesse assicurà;
e, passanne nu pianino,
’o putesseme chiammà.

Nun vulesseme fa ’ammore,
nun vulessemo spusà;
quanno già ’mpignato è ’o core,
l’amicizia ha da bastà.

   Ca chi abballa cu ’a cchiù bella
   nun se venne ’a vita sana...
   ’N’amicizia... ’astregne ’a mana,
   la ringrazia e se ne va!

’A FEMMENA

E tenevo tante amice,
comme a me, d’ ’a stessa età!
Tutte ’e ssere: Tu che ddice?
Parla... sciglie... e llà se va!

Ma ’na sera, ca p’ ’e ssette,
m’aspettavano a ’o cafè,
chella sera... te vedette...
e llassaie lloro pe’ te!

     Ah!
   Chella sera te vedette
   e llassaie lloro pe’ te!

E tenevo ’a passione
p’ ’e cruvatte e p’ ’o vvestì:
Tre custume ogne staggione!
Mme piaceva ’e cumparì...

Po’... ’o custume? E nun m’ ’o cagno!
Nun m’ ’o faccio ’nu gilè!
’Ncuollo a me tutt’ ’o sparagno,
pe’ te fa’ ll’oggette a te!

     Ah!
   ’Ncuollo a me tutt’ ’o sparagno
   pe’ te fa’ ll’oggette a te!

E tenevo... ma che ddico?...
si tenevo ’a ggiuventù,...
e, perdenneme cu’ ttico,
t’ ’a pigliaste pure tu!

E i’, credenno ’e fa’ felice
chi tremmava ’mpietto a me,
rummanette senz’amice,
senza mezze e senza te!

     Ah!
   Rummanette senz’amice,
   senza mezze e senza te!

’A ‘MMASCIATA

Quanno dicette: È inutile,
nun ne vo’ cchiù sapè,
e v’ ’ha mannato a ddicere
          pe’ me;
i’ m’addunaie, guardannola,
ch’era chiù bella ’e te!

No, c"a cumpagna toia,
ca manco me guardaie,
nun t’ ’a piglià, pecchè
’a colpa nun è ’a soia
si me ne ’nnammuraie:

   Era chiù bella ’e te!

Nun me vuleva sentere,
diceva: « Chesto no;
nun voglio purtà ’o scrupolo,
          gnernò... »
Ma ’o core, quanno è libbero,
po’ fa chello che vo’.

No, c’ ’a cumpagna toia,
ca manco me guardaie,
nun t’ ’a piglia, pecchè
’a colpa nun è ’a soia
si me ne ’nnammuraie:

   Era chiù bella ’e te!

E mo’? Spisso, vasannoce,
’nce arricurdammo ’e te.
Essa se mette a chiagnere
          pecchè
se crede — quanto è semplice —
ca tu chiagne pe’ me!

No, c’ ’a cumpagna toia,
ca manco me guardaie,
nun t’ ’a piglia, pecchè
’a colpa nun è ’a soia
si me ne ’nnammuraie:

   Era chiù bella ’e te!

SALE E SAPIENZA

’NNUCENTITÀ

— Comme se legge ccà? — Se legge: «Ammore»
— E che vo’ di’? — Piccerenella mia,
che t’aggia di’? Vo’ di’ ’na malatia,
ch’uno, speranno, disperato, more!

— E ccà, chiù ssotto ccà? — Se legge: «Morte.»
— E ch’è ’sta Morte? — È ’nu medicamento,
che tocca e ssana... sùbbeto, a mumento,
quanto cchiù ’a malatia d’ammore è fforte!

CHI PARLA E CHI SENTE

Chillo che pparla dice: « I’ sto sicuro
ca nisciuno se ’mmocca ’int’ ’o cellaro,
pe’ bbia ca tengo ’o bbrito ’ncopp’ ’o muro
e tengo ’o cane ’e presa ’int’ ’o pagliaro »

Chillo che ssente... pe’ ’nu muorzo ’e cane
va zuoppo. E tene ’o bbrito dint’ ’e mmane!

CHILLO CHE RRIRE E CHILLO CHE CHIAGNE

Chillo che rrire, assumma capuzzèa;
ma po’ si vede ’a morte, pure rire...

Chillo che chiagne, è vvizzio ca piccèa.
Nun se cuntenta maie, chiagne in eterno.
Si piglia ’n' ambo ’e vinticinche lire,
chiagne... ca pe’ ’nu punto ha perzo ’o terno!

’A BONASCIORTA

— Ferracavà, mettimmelo a dduvere
’stu fierro ’e mo’, ca voglio fa’ ’na prova.
Ccà se sferra ’nu fierro tutt’ ’e ssere,
comme trattammo ’ncopp’ ’a strata nova.

— E ’o fierro?
     — Sperzo.
          — E mo’, chi ll’ha truvato,
s’ ’appenne fora p’ ’e maluocchie...
               — Embè,
nun ’o ssapive? ’A bbonasciorta ’e n’ato
te costa sempe quacche ccosa a te!

CHELLO CHE PARE...

— Pisciavì, te nne faie spinole 'mbianco
e frittulille ’e treglie e ccalamare.
— Tengo ’o prevete a’ casa, che ve pare?
Signore bello, i’ nun ’e gguardo manco!

Ca i’ songo comm’ ’o voio sott’ ’o traìno:
     « Veve acqua e... porta vino! »

’E NNUVOLE

— Che guarde ’ncielo?
          — ’E nnuvole che passano...
— Cu' chistu cielo?!
          — E fosse cchiù tturchino!
È cielo? E sempe passa quacche nuvola...
          o luntano... o vicino!...

SCÀNZATE

— I’ vaco?... E lassem’ ì’, Santa Lucia!
Tengo ’nu paro d’uocchie e ssaccio ’a via.
— E va. Tenimmo ll’uocchie e ce scanzammo,
mme dice a me, sta bbene; ma però...
N’ è gghiuta e ne va ggente sott’ ’o trammo;
ma nisciuno cecato, ’nfin’a mo’!

VIECCHIO

— Quant’anne tiene?
          — Éccuce ccà: so’ nnato
’o mille... sette...
          — E mo’ t’ ’e vvuo’ cuntà?
— E chi s’ ’e cconta maie? Che n’aggia fa’!
Ca j’ ’mmece ’e sapè quanto aggiu campato,
vulesse sapè quanto aggia campà!

’O MASTERASCIA

— Puort’ ’o cappotto? Fa chistu calore!
Comme nun muore ’e cauro lloco ssotto?
— Mme songo appiccecato c’ ’o sartore,
c’avanza trenta lire ’e ’stu cappotto.

Ma che mme ’mporta? Ll’ommo pusitivo
sai chi se tene amico? ’O masterascia.
Ca si nun po’ truvà chi ’o veste, vivo,
tene ammeno chi, muorto, lle fa ’a cascia!

PENZIERO APPACIATO

Fuma. L’ommo che fuma, o ’nu mezzone,
o pure ’nu sicario furastiere,
nun penza manco a fa’ malazzione,
e s’appacia c’ ’o core e cu’ ’e penziere.

Fuma! E si ê avuto male a quaccheduno,
fuma, ca scanze ’o carcere, si attocca.
Nun aggiu visto ’nfino a mo’ nisciuno
c’ha acciso a n’ato c’ ’o sicario ’nmocca.

ANEMA LESA

Tu, ca si’ malamente e male faie,
tu campe afflitto, nun te l’annià.
Tu pare n’ommo ca nun penza a gguaie;
ma si’ n’ommo ca tene a che penzà.

Primma d’ascì t’ appicce ’a sicarretta,
iette ’o cerino ’nterra e te nne vaie...
Ma, si ’ncuntre ’e pumpiere ’nmiezo a via,
si’ ’o primmo ’e tutte quante ca suspetta:
« Se fosse dato a ffuoco ’a casa mia? »

SEGRETEZZA

Nun ridere, nun ridere, pecchè
nun te credo. Pecchè nun si’ felice!
Accumincianno ’a me,
l’ommo, si sta cuntento, nun ’o ddice.

Sulo quanno àve quacche dispiacere,
nun arreposa; l’ha da cuntà a ’ ggente.
Ma, si vence ’nu terno, a d’ ’o pustiere
ce va quanno nisciuno ’o tene mente...

VERITÀ

Nun giurà. Nun te credo. Statte zitto.
Si è ’na buscia te credo. Nun giurà.
L’ommo, quann’è deritto,
s’ ’a tene ’ncuorpo a isso, ’a verità...

E tu ca si’ deritto, passa appriesso
e restammo chiù ’e primma buone amice.
’A verità — tu ’o ssaie ’ncuollo a tte stesso —
fa chiù bene a chi ’a sente che a chi ’a dice!

CUNZIGLIE

Va p’ ’a strata ca vuo’ comme t’ ’a siente
e nun venì a du me pe’ nu cunziglio.
Tu, doppicciò ca mme sarrisse figlio,
me sentarrisse senza farne niente.

L’ommo che tene quacche passione
è ’nu mbriaco. E maie ’nu ’mbriacone,
vìppeto, ha ditto ’nfaccia a ’o canteniere:
— Patrò, m’ ’o faccio o no n’atu bicchiere?

FEMMEMA

Femmena, ca te cride ’e me fa’ scemo,
tu scemo nun me faie.
I' tremmo ’e te nun già pecchè te temo,
tremmo pecchè te voglio bene assaie.

E tu si’ forte no pecchè si’ forte,
ma pecchè sempe debbule i’ so’ stato.
E faie ’a stessa guapparia d’ ’a morte,
quanno se piglia a chi s’è cunzumato!

INGIARIA

— Chillo che tene accatta tutte cosa
e chillo ca nun tene nun accatta.
Ma tutt’e dduje teneno ’a pianta ’e rosa
e tutt’e dduje teneno ’o cane e ’a gatta...

— E che vuo’ di’ cu chesto?
                         — ’O riesto ’e niente.
Ma penzo ’o cane e ’a gatta d’ ’o pezzente.

CUNFESSIONE

— I’ mme cunfesso ’int’ ’e Sacramentiste
a du ’nu santo: Patre Filumeno.
Crìdece: Dio c’esiste...
                    — Embè, c’esiste,
ma, pe’ mme cunfessà, nne faccio ommeno.

I’ faccio ammore, tengo ’nu mistero...
L’aggia dicere a n’ato? Ma pecchè?
— Ah! scemo, scemo! Tu te cride overo
ca n’ ’o ddice a nisciuno, ’ncapo a te?

AMICIZIA

Amice? « Amice ne tenimmo tante,
ma no n’ amico » — dice ’o mutto antico —
« Quanno staie ricco, quanno suone e cante
ognuno passa e fa: « Buongiorno, amico! »

Sì! Ma... i’ tenevo, affeziunato assaie,
’nu buono amico ca nun era ricco.
’Nu sabbato pigliaie ’un terno sicco
e ’a dummeneca stessa se squagliaie!

MUNNO

Nun è overo c’ ’o munno è malamente.
’O munno è ghiusto; ’o munno è naturale.
Quanno ’na vela va c’ ’o maistrale
se capisce c’ognuno ’a tene mente.

Ma quanno ’o cielo se cummoglia e a mmare
sbulacchiano quaquine a ccentenare,

ognuno avota ’a faccia e avanza ’o pede...
E si affonna ’na varca nun ’a vede.

FELICITÀ

E ’o punto, l’ora, ’o juorno aggiu penzato:
San Ciro, all’una, ’o juorno ’a Cannelora.
Annanz’ ’a chiesia, comme a ttanno, ancora
ce sta ’nu sordomuto e ’nu cecato.

Viate a lloro! Pass’ ’a figliulella,
bella comme si’ tu da cap’ a ’o pede...
Chillo c’ ’a vede... nun po’ di’: « Si’ bella! »
E chillo c’ ’o po’ dicere... n’ ’a vede.

SPERANZA

Tu nun ghiuoche, sta bene. Io nun te dico:
vìnnete, comme a ll’ate, pure ’o lietto.
Ma mietto quatto solde, benedico,
’nu quatto solde ’ncopp’ a nu viglietto.

E’ na speranza. E — tu che te ne ’ntienne —
che ce sta pe’ ’sta vita ch’ è chiù bello?
’A speranza! E t’accatte, quanno spienne
pe’ t’accattà, surtanto ’nu nichello!

CUMMENIENZA

Tu, ca bene me vuo’; ma nne faie tante,
e nun cammine seria e parle e ride
cu’ qualunque ommo, nun appena ’o vide,
s’io me sto zitto, nun me fa’ gnurante!

Tutt’ i’ saccio! E nun parlo, pe’ paura
ca, si parlo, me lasse a ’nu mumento.
Meglio chesto! E d’ ’o ppoco me cuntento
pe’ nun perdere tutto adderettura!

NTERESSIA

Si n’amico ha parlato malamente
’e me pe’ malu core o pe’ currivo,
e tu l’ hê ’ntiso e l’ hê lassato vivo,
famme sta carità, nun me di’ niente...

S’ha miso a Cristo sott’ ’e piede? Quanno
succede, i’ pure ’o ffaccio e stammo a posto.
Ma tu... nun me di’ niente! Si no tanno
m’hê ’a cuntà pure... tu che l’ hê risposto!

CUSCIENZA

Spàssate. ’A vita è nu divertimento.
Mangia, vive, fa ’ammore e dà piacere,
e pigliatenne assaie, quann’è ’o mumento;
nun fa’ maie male, e sta senza penziere.

Tu, sempe ca nun faie male a nisciuno,
si te cucche c’ ’o stommaco diuno,

pure t’adduorme: ma si male faie,
nun duorme maie; nun truove pace maie!

TIEMPO

— Si tu tiene ’o rilorgio sempe pronto,
i’ nun ne porto, e l’ore nun ’e cconto.
Ma si dico: « So’ è nnove », songo ’e nnove.
M’arrévulo c’ ’o sole...
                              — E quanno chiove?
— Ah, fratu bello, astípete ’e pparole!
I’, quanno chiove, aspetto ch’ esce ’o sole!

DERETTEZZA

— ’Mbriaco, arrutechianno
p’ ’a scesa ’e Capodichino,
t’è vìppeto tantu vino
ch’i’ nun m’ ’o bevo int’a n’anno!

— Vive tu pure! — m’ha ditto.
— E doppo? Chi mme strascina?
Vaco a deritta e a mancina...
e i’ voggl’ ì’ sempe deritto!

E isso: — Ma chi nun cammina
deritto, è l’ommo deritto!

PREVENZIONE

Si cammenanno pe’ ’na cuparella
te va ’na preta dint’a ’nu scarpino,
nun t’ ’a piglià c’ ’a sciorta e c’ ’o destino;
ma sfilate ’o scarpino e levatella.

Quanne pe’ strate nove e pe’ cciardine
tu vaie, miettete ’e scarpe e no ’e scarpine!

BALDANZA

Diceno tutte quante ’a stessa cosa,
sempe: « Nun ce sta rosa senza spine. »
No, nun ce stanno spine senza rosa:
Guarda p’ ’e ssepe, guarda p’ ’e ciardine.

Tu guarde apprimma ’e rrose ’ncopp’ ’e tteste,
no primm’ ’e spine!... E ca pirciò te lagne;
ma... dint’ ’e carde nascene ’e ccastagne
e ’nfaccia ’e ssepe mòvere ’e ghianeste!

FIDUCIA

Prega ’o Signore e nun le cercà niente.
Nun di’: « Voglio ’sta grazzia speciale ».
Lassa fa’ a Isso! Prega sulamente.
Che sai tu si lle cirche ’o bene o ’o mmale?

E si faje tante p’ ’avè chella gioia
ca te turmenta tutt’ ’a vita toia?

Quante, c’hanno scucciato ’o Paraviso,
po’ diceno: « Ah! signò, tu l’hê permiso! »

RASSIGNAZIONE

Nun te mettere a ’o viento ’o mese austo,
e no vicino ’o ffuoco ’into frevaro.
Si ’o piello ’o tiene caro,
nun fa’ maje chello ca te dà chiù gusto.

’O munno sa’ chi ’ha fatto? ’O Pateterno.
E ’o Pateterno è ghiusto:
’O ffaceva isso, si ’o vvuleva fa’!
E ce deva ’o calore dinto vierno,
e ’o friddo ’int’all’està!

ABBAGLIO

Quanto ’ngannano l’uocchie, fratu bello,
nun t’ ’o può ’mmaggina core e penziero.
Tu dice: « È bella! Pare ’e maggio, overo! »
’na rosa ’e pezza ’e copp’a nu cappiello.

E cu ’na rosa ’e maggio ’mpont’ ’e ddeta,
tu dice: « Quant’è bella! Pare ’e seta! »

LUSINGA

Ca tu me dice a me: « Tengo ’e denare! »
Nun si’ felice! E ca tiene ’a salute?
Manco felice si’! Quanno te pare
ca tutt’ ’e ccose ca vulive hê avute,
quacc’ata te ne manca!.. Attuorno... Dinto!

Nuje? Simme comme a chi sta lindo e pinto,
pronto p’ascì; ma ttà sente ’na botta...
E se spezza ’na fettuccella...
E se ne cade ’nu bottone...
’na furmella
d’ ’o sotta —
cazone...

PRURENZA

Quanno nun vide annanz’a te addò vaie,
fèrmate! Resta addò staie.
’O marenaro, quanno è neglia,
                              veglia.

JUSTIZIA

Quanno ’a notte hê chiagnuto nun di’:
« Ncopp’a terra chi chiagne? Sul’i’! »

Quanta gente fa ’a stessa nuttata!
Quanto chianto p’ ’o munno e p’ ’e cose!
’A matina nun truove ’a rusata
                    ncopp’ ’e rrose?

SCRUPOLO

Guaglione, ca gatte e cane
turmiente senza pietà
cunforme l’haie dint’ ’e mmane...
Pènzace! Làssale sta!

I’ manco pena aggiu ’ntise!
Ma mo’... me danno penziere
quanta palomme aggiu miso,
guaglione, sott’ ’e bicchiere!

SAPIENZA

« ’A vita — dice l’ommo sestimato —
è na butteglia ’e vino prelibbato.
Si m’astipo m’ ’a trovo;
si m’ ’a vevo unu sciato,
cumpagno... ce ’o vedimmo a vvino nuovo! »

BELLEZZA

Si puorte ’mmidia a chi tene e pussede
’na femmena ch’è bella e te piace,
penza ca mai nisciuno sape e vede
si chill’ommo è felice e trova pace!

Nu tesoro t’ ’o fraveche ’int’ ’o muro,
te puorte ’a chiave appriesso... e stai sicuro.

Ma nè chiave, nè mura, nè cancella
danno pace ’e ’na femmena ch’è bella!

MALANOVA

— Gnurante! Nun t’apprennetì pe’ niente
e nu’ ghi’ addiminannanno ’a gente attuorno
Si è na mala nutizia, ’o stesso juorno,
tu l’appure. Accussì... Scasualmente...

AVARIZIA

— Si tiene ’a lira vidatenne bene;
nun te privà p’ ’e figlie e p’ ’e pariente;
fa che se dice, quanno ’a morte vene:
« È muorto Tizio. E c’ha lassato? Niente! »

Lasse ’na lira? E ognuno stenne ’a mana,
quanno ancora staie ’ncopp’ ’a castellana;

E tu, c’ ’o ssaie, tu nun può di’ nemmeno:
« E aspettate che sto sott’ ’o tturreno! »

ASTINENZA

’O miedeco m’ha ditto, stralunato,
comm’ha luvata ’a recchia a copp’ ’o core:
— «Nun mangià, nun fuma, nun fa cchiù ’ammore....
Tu staie malato! »

— Duttò? Malato?!
Quanno dicite ca so’ trapassato?

FUOCO E FURTUNA

MAMME NAPULITANE

Mamme? Tutte so’ mamme. ’Na mamma ca pe’ niente
se schianta, apprennetiva; n’ata ch’è ’ndifferente,
ca si ’nu figlio cade, fa: «Te l’hê rotte ’e ggamme?»
’San Viciè, famme a’ grazia! Fall’j’ sott’ ’a ’nu tramme!»
E n’ata ch’è chiù plàceta, carma, ca nun se smove,
ca tene diece figlie; ma si nne conta nove,
’a sera dint’ ’o vascio, nu’ strilla, nun suspira,
ma lassa ’a porta aperta, «si ’ncaso se ritira»
N’ata, ca ne tene uno sulo, uno sulo, ’e tre
quatt’anne... e ’o perde sempe; e strilla: «Puppunieèè»
E n’ata c’a ’nu figlio l’attenta ogne minuto:
tremula si cuciulèa, si fa quacche sternuto
cerca cunziglie a ’o miedico, zompa add’ ’o spezziale,
l’abbotta d’uoglio ’e riceno e d’acqua turriacale...

E nun so’ tutte mamme? So’ ’e mamme scapellate
ch’io veco appriesso ’e carre cupe d’ ’e carcerate:
«Armà datte curaggio! Tenimmo ’a causa ’mmano.
’A parte ha miso a Porzio? Mammà mette a Marciano».
So ’e mamme ca, schiantate, corrono cu’ ’e vvicine,
arreto ’e carruzzelle che vanno a ’e «Pellerine».
So’ ’e mamme, tutt’ ’e mamme! Stracciate o chiene d’oro,
birbante o ’ndifferente... So’ mamme pure lloro!

E ’a mamma cu’ ’e denare? Cu ’e mmane dinte ’e fianche
’a sott’ ’a frangia ’e seta d’ ’o crespo ’e mille franche
parla guardanno ’nfaccia cu n’aria ’e derettezza
comme vulesse dicere: «Songh’io che tengo ’a pezza,
songo io che mett’ ’a coppa, songo io c’aggio raggione.
Quanto ce vo’? Se caccia cu sudisfazione!
Pirciò ce stanno ’e llire. Pe’ vencere. E sta guerra,
c’ha dato pena a tutte ’e mamme ’e coppa ’a terra,
n’ha viste che n’ha viste ’e mamme tale e quale,
sotto ’o Cunziglio ’e leva, abbascio a ’nu spitale,
allerta ’n sentinella ’mmiezo a ’na strata; lesa
pe’ fa nu tentativo ccu ’na persona intesa.
Pe’ di’: facite vuie! Figliemo è ’na figliola
zetella, nun ha ditto maie ’na mala parola,
nun è ghiuto nisciuna sera sulo ’o triato,

comme, ’stu figlio mio, comme ’o po’ fa’ ’o surdato?
Crisciuto miezzo ’e rrose! Vedite vuie. Ce stesse
’nu mezzo, qualche cosa. Con qualunque interesse.
No, Cavaliè, per voi; ma... si c’è quaccheduno...
Ca nuie nun ce sapimmo tenè niente ’a nisciuno.
Cavaliè, questo è un fiore... ’O figlio mio si chiamma...
No?... E allora compiatiteme... penzate ca io so’ a mamma.

E ’a mamma ca ’nu figlio l’aspetta e tene fede?
Malato? E nun ’o vede! Ferito? E manc’ ’o vede.
Maie ’na licenza! E aspetta, e dice: «Ha da turnà!»
’Nu mese, duie, nun àve nutizie. E che sarrà?
E va p’ ’e Cumitate, e saglie e scenne scale;
e aspetta p’ore intere, e aspetta... E ne fa sale!
Pe’ sentere ’a ’na bella signora ’ndifferente,
sempe: «Per voi nessuna notizia». — «Grazie». — «Niente!».
Disperzo? Priggiuniero? Muorto? ’Ncuvaliscenza?
Nun sape niente e aspetta ccu’ fede; aspetta, senza
maie quacche rigo ’e lettera, ’na cartulina, aspetta
sola, parlanno sola cu ’e fierre d’ ’a cazetta!...
E nun se mette ’o llutto, nun chiagne e se dispera;
ma dice: «Torna». E quanno dice: «Dimanassera
figliemo arriva, tanno... torna vicino ’a mamma
stu figlio, all’intrasatto senza ’nu telegramma;
proprio ’a scurdata, quanno nisciuno ’aspetta chiù

e sona ’o campaniello: – Chi è? – Songh’io! – Si’ tu?!–
E tanno dice ’a gente, ch’essa cuntenta, chiamma:
– Ma allora tu ’o ssapive? – Io no! Ma i’ songo ’a mamma

E ’a mamma c’aspettato tanto, ma inutilmente,
pecchè ha avuto ’na lettera: «Caduto eroicamente!»
’Sta mamma lloco ’a saccio, ’sta mamma ccà songh’io,
io sì, pecchè... io ll’aggio perduto ’o figlio mio!
Bello! Quant’era bello! Quanno ll’accumpagnaie
’nfino a vvicino ’o treno, cunfromme ’o salutaie,
dicette: Ma’, nu’ chiagnere. Stanno ’e cumpagne attuorno...
Si no... chiagne pur’io! E i’ po’ me metto scuorno!..
Bello! Quant’era bello!... Scriveva ogne mumento.
Mancava sulo quanno steva ’ncumbattimento...
Ma, doppo, me spiegava, chello che c’era stato:
C’avevano sufferto, c’avevano pigliato.
’E nomme d’ ’e paise, d’ ’e sciumme, d’ ’e ’mmuntagne
e conchiudeva ’a lettera: «Scriveme ca nu’ cchiagne...»
E nun aggio chiagnuto maie, sulamenie quanno

venette ’a mala nova; e sto chiagnenno ’a tanno!
Curaggio! Me fa ’a gente... Me dice ’nu signore:
«Il figlio vostro è morto... Però si è fatto onore!»
È overo!... «E se la Patria, l’Italia nostra ha vinto
ce sta pure ’nu poco ’o figlio vuosto ’a dinto!»
È overo!... È overo!... «E tutte ’sti bandiere e ’sta gioia
nun so’ pure p’ ’o figlio vuosto? P’ ’a gloria soia?»
È overo!... È overo!... «E Trieste ca s’è pigliato e Trento
nun so’ p’ ’o figlio vuosto comm’a a nu munumento?»
È overo! E ognuno ’o ddice e curaggiuso ’o chiamma!
È overo!... È tutto overo!... Ma i’ chiagno... I’ songo ’a mamma!

PIEREROTTA

Se n’è passata tutta ’na staggione
e dice sempe ’o stesso, comme arrivo:
«Tu nun m’hê scritto manco ’na canzone!»
No! E nun t’ ’a scrivo. Comme vuo’ c’ ’a scrivo?

Una ne sento... E me fa ’mpressione...
Pure si ’a cante tu mme fa currivo.
Pe’ chi è muorto e chi sta ’nnanz’ ’o cannone,
me mette scuorno ca so’ ancora vivo.

E nun me faccio a ssentere... Nun voglio
ca ’nu surdato, ’o fronte, scasualmente
trova ’a canzona mia liggenno ’o foglio...

’O ssaccio ca, liggennola, se schianta...
E nun voglio che dice: Tiene mente...
I’ cumbattenno moro... E chillo canta!

PENZIERO ’E FRATE

— Mammà, dimanu mmatina
torna Carluccio d’ ’o fronte.
Zitto! E tenimmoce pronte
tutt’ ’e rrisposta... Nannina...

Nannina? A Torranunziata...
Dicette zì Federico:
«Chesta m’ ’a porto cu’ mmico,
ca sta ’nu poco sciupata»...

Vuie... senza lacreme e strille...
E... niente lutto! Redite...
Parlate!... E... si ve tignite
’nu poco poco... ’e capille...

NONNA–NONNA

— »Suonno, suonno ca viene da li munte»
primma ’e scennere passa pe’ ’nu monte...
E ’nzerra, cu’ ’na storia ca lle cunte,
chill’uocchie ca sul’isso tene nfronte.

Dalle ’na notte ’e pace pe’ ttramente
e po’ m’adduorme a ninno ’mpertinente...

Ninno mio bello è nato ’mmiezo ’e botte
e mamma soia schiantata le dà latte...
S'addorme... ma se sceta a mezanotte,
e chiagne, e strilla, e piglia nzirie e sbatte.

Mamma le dice: «Figlio beneditto,
Papà, te sente». E ninno se sta zitto!

Ninno mio bello nun m’ha fatto spesa
’a c’ha araputo l’uocchie dint’ ’a casa.
Sta cònnola ce ’ha data ’na marchesa...
E tutt’ ’a biancaria, stipata e spasa,

ch’è fina comm’ ’a seta e addora ’e rosa
ce ’ha data ’na Duchessa cuntignosa...

Purtanno ’a chiesia chistu masculone
addimmannaie d’ ’o pate ’o parrucchiano.
«So’ se’ mise c’ ’o pate ’e stu guaglione
— rispunnette ’a cummara – sta luntano.

Ma chi ’o vo’ bene p’ ’o tenè vicino
mette nomme a ’stu ninno: Pascalino.»

Me dice ’a gente: »È tale e quale ’o pate
e se’ mise luntano l’hê tenuto.
Mamma risponne: »Gente, ve sbagliate.
Nuje ce parlammo ogne ora e ogne minuto.

E stesso quanno ninno mio se sceta,
i’ chiamm’ ’o pate... E ’o pate l’accuieta...

«Suonno, suonno ca viene da li munte...»

NATALE

Piccerille, che ghiate a’ scola,
piccerille, che nun ce jate.
Si tenite chi ve cunzola
o site sule e abbandunate...

Si tenite tutte vicine,
o tenite tutte luntane...
si sperite ’nnanze ’e vvetrine
o, redenno, sbattite ’e mmane...

Piccerille, pe’ ’stu Natale
nu’ sparate tracche nè botte...
Appicciate sulo ’e bengale
comme sona «la mezzanotte».

Nun sapite Giesù c’ha ditto
primm’ ’e scennere ’a cielo ’nterra?
«Nu’ sparate! Stateve zitto...
ca già tanto se spara ’nguerra!»

CALORE

Doppo ’nu scontro, Gennarino Amato
pulezzaie cu’ ’na fronna ’a baiunetta,
e doppo s’assettale pe’ piglià sciato.
Niente vuleva. Ma na sicaretta!

Senteva ’nu calore, e ’nu calore,
cu’ tutto ca sciusciava n’aria ’e neva,
e s’asciuttaie c’ ’a màneca ’o sudore...
Qua’ sudore? Era sango ca scurreva!

PRIMMAVERA

I.

’E rrose

Penzanno ca mo’ trase primmavera
mme sento trasì ’o friddo dint’a ll’ossa.
Dint’ ’o ciardino tengo ’na spallera
’e rose ’e maggio. ’A voglio spastenà.

Pecchè si ’a primma rosa ’a mette rossa,
sacc’i’ che ’mpressione mme farrà!

II.

’Aucielle

Comme mettimmo pede ’o mese abbrile,
sa’ quanta aucielle scenneno chist’anno.
Luntane d’ ’e cannune e d’ ’e fucile,
vanno addò vanno vanno...
Ca ’e pover’aucielle
starranno cchiu sicure...

Ma n’ ’aparate rezze, guagliuncielle!
E vuie nun ghiate a ccaccia, cacciature!

III.

’O sole

Doppo tant’acqua ’o sole asciutta ’e strate,
secca ll’ummedità verde d’ ’e mmura
e dà calore all’arbere sfrunnate.

Ma trase e gghiesce pe’ repassatura,
e nun è ’o sole forte, ’o sole ’e state!

E che nne faie? Ca fa spuntà ’nu sciore
’mponta a ’nu ramo d’arbero,
quanno nu’ squaglia ’a neva p’ ’e mmuntagne?
Nun sulleva ’nu core,
nun asciutta ’na lacrema
’e chi, ’a chell’ata primmavera, chiagne?

IV.

’A voce

«Tengo ’a ruta nuvella - e ll’evera addirosa!»
S’arapano ’e ffeneste, s’acalano ’e ppanare;
’e ninne ’mpertinente se menano p’ ’e ggrare.
— Damme ’ne testa ’anépeta. Damme ’na pianta ’e rosa.

«Teng’ ’a ruta nuvella - e ll’evera addirosa!»

E attuorno ’a carrettella
se fermano ’e ffigliole...
Pe’ copp’ ’a Speranzella,
pe’ mmiez’ ’e Ccavaiole,
p’ ’e Virgene, a Furia...

Aggiu sentut’ ’a voce: «Teng’ ’a ruta nuvella...»
pe’ tutt’ ’e strate ’e Napule, ma no p’ ’a strata mia.

Chillo ca pe’ tant’anne nc’è passato,
’nu poveru cafone,
vatrova addò starrà! Dint’ ’a staggione,
fuie richiammato...

PASCA CUNTENTA

Trentenne! Ma nisciuno l’andivina!
E comme ve fa ardita primmavera.
Stu frischetto d’abbrile chiù ve ’ncera
e i’ ve trovo chiù fresca ogne matina,
e chiù ’nfucata ve trovo ogne sera...

E sempe allera, sempe accussì allera,
ca mettite a rrevuoto ’na cucina.
E accedite redenno ’na gallina,
e ’mpastate cantanno ’na pastiera...

Pasca! E ve trova libbera ’e penziero,
fresca comme a ’nu mandurlo fiurito.
Nun tenite ’nu frato priggiuniero,
uno ca v’è simpatico ferito;
nun aspettate quacche mala nova...
Nisciuno a ’o fronte...

                              E vuie rumpite l’ova,
mpastanno pasta ’nnanz’a nu tagliero.

Felicità! Felicità! Chi dice
ca nun c’esiste, si ce sta ’na stella
p’ognuno ’ncielo? E vuie site felice!
Site felice pecchè site bella,
pecchè tenite l’uocchie nire, ’a vocca
rossa e zucosa comme a ’na cerasa...
E pure ’a guerra, ch’ ’e paise abbocca
e ca porta ’nu schianto p’ogne casa,
pure sta guerra, passa... e nu’ ve tocca!

C’ ’O CUORIO A PESONE

Pagliuca Salvatore, stratto ’e mente,
iastemmaie Giesù Cristo, una vutata.
Sentenno ’sti parole malamente,
                                             Ciro de Mata,

’nu giuvinotto ’e Puortice, bizzuoco,
dicette: «Embè, guagliù, parola mia,
si n’ ’a fernite cu’ stu pparlà lloco,
chiamm’ ’o sargente e cagno Cumpagnia».

— No! No!
          — Pecchè...
                    — Nun ’mporta...
                              — Nonzignore...
— Nun ghiastemmammo chiù, può sta sicuro...
— Giurate!
     Embè, stess’ ’o jastemmatore
                         dicette: «Giuro!»

E da chell’ora in poi nun se sentette
cchiù ’nu «mannaggia» dint’ ’a Cumpagnia.
Erano mmerz’ ’e qquatto... E ’mpunte ’e ssette
’ntunaieno tutte quante: «Avummaria...».

E ’o tipo allero? ’O tipo sciampagnone,
chillo che rride sott’ ’e scuppettate?
Carmeniello De Sio pure ’o cannone
                                             piglia a rresate!

Ah! Beneditto chillo ca nun chiagne
e ca ride e pazzea senza penziere!
Caccia muttiette e piecche p' ’e cumpagne
e t’ ’e mmantene notte e ghiuorno allere!

E canta; «Amice, c’a la guerra state,
quanta zetielle e ’nnammurate site,
nun v’apprettate pe’ li nnammurate,
                                             si no murite!

Si tenite ’na sora, e vuje penzate,
e si tenite mamma e vuje chiagnite:
ma nun chiagnite pe’ li ’nnammurate
ca li llacreme tutte ’nce perdite...»

Quanto n’avimmo – pare ’na pazzia! –
e che ghiuorn’è sapesse quaccheduno?
Nisciuno ’o ssape dint’ ’a Cumpagnia...
                                             Niente! nisciuno!

Sulo ’o sabbato siente a Di Gennaro,
’o cabbalista. ’O dudece dicette:
«Ogge è ’o sicondo sabbato ’e frevaro;
’O quarto colpo ’e «cincbe e trentasette».

«Va trova si muglierema ha penzato...
Carlù, screvimmo! «E zompa addu Campese:
«Mia cara moglie, l’ambo va giocato
                                             per tutto il mese».

E torna int’ ’a trincea c’ ’o pizzo a rriso;
ma, primma ’e s’assettà, s’avota ’e botto:
– «Embè, sapite ccà che nun s’è miso?»
E De Sio, sott’ ’o colpo: – «’O banco lotto!»

Carlo Campese, ’o tipo d’ ’o studente,
sta c’ ’o lappeso ’mmano d’ ’a matina.
Chillo te scrive, quant’ ’o tiene mente,
                                             ’na cartulina.

Ncopp’a ’na preta, sott’a ’nu murillo;
’nfaccia a n’arbero; all’erta, addenucchiato...
E sente a chisto e fa cuntento a chillo...
A’ mamma, a’ sora, a’ ’nnammurata, a ’o frato...

Nun se nega a nisciuuo. E passa, spisso,
da ’na lettera ’ammore a nata ’e guaie!
Scrive pe’ tutte quante! Sulo p’isso
                                             nu’ scrive maie.

Ma pe’ Campese, si uno sulo ’o chiamma:
«Carlù, screvimmo a mammema...» è ’na gioia.
Tanno a Campese, ca nun tene mamma,
le pare ca screvessse a’ mamma soia!

Mo’, quanno fuie? Nun è ’na settimana,
cade Campese, pe’ ’na scheggia, ’nterra.
          — ’A mana?
                    — ’A mana?
                              Tutte quante: ’A mana!
                                             Mannaggia ’a guerra!

– «No! Zitte! ’A mana è libbera!» – E Campese
l’aiza e ’a mmosta – M’ha cugliuto ’o vraccio.
Ma è cosa ’e niente... Nun ’o passo ’o mese
e torno ccà pe’ fa’ chello che faccio!»

’O bizzuoco dicette: «È robba ’e poco.
Prega a San Ciro... Vasa a San Francisco».
Zitto, ’o jastemmatore, pe’ ’nu sfoco,
                                             facette ’o sisco.

E Carmaniello, ’o tipo sciampagnone,
dicette cu’ ’na risa: «Sa che ssaccio?
Ca n’ha avuto piatà sulo ’o cannone,
e l’ha dato repuoso a chillu vraccio!».

TRASCURZO A NA BELLA FIGLIOLA

Ma ’a quanto nun ve scrive? Tre mise? E avite tuorto.
Sapite si è ferito, si è priggiuniero o è muorto?

Ferito o priggiuniero, torna. ’Nu juorno o n’ato
torna. Senza ’nu vraccio, senza n’uocchio, malato...
Desideruso ’e pace, desideruso ’e gioia,
quanno aspetta che ghiate, currenno, a’ parta soia
cu’ doie tre purtualle pe’ farle n’aranciata,
cu’ n’uovo, n’uovo frisco, ’nu buglio ’e ciucculata...
Pe’ darle ’nu sullievo; pe’ dirle: «Fratu mio,
curaggio! D’ ’o passato fanno n’offerta a Dio.
Conta, sfoca cu’ nimico. Ma chello ch’è passato
è niente... è tutto niente, basta ca si’ turnato...».

Torna! ’Na sera ’e chesta che vuie ve ritirate
cu’ ’e scarpe chiene ’e povere, pe’ ccierti ttali strate...
cu’ ’na rosa ’int’ ’e diente... ’nu poco fatta a vino...
Torna! ’Na sera ’e chesta v’ ’o truvate vicino...
Torna. V’ ’o mmanna a ddicere. Torna! va truvanno.
E vuie, cu’ ’a rosa mmocca, c’ ’o rispunnite, tanno?

Muorto?... E si pure è muorto. Nun torna? Chi v’ha ditto?
’E muorto pure tornano... Tornano zittu zitto...
’e notte, quanno ’a capa sbarca ’ncopp’ ’o cuscino...
Torna, si è muorto! E muorto... v’ ’o truvate vicino
’na notte, ca ve sbatte forte ll’uocchio deritto...

’E muorte pure tornano! Tornano zittu, zitto...

QUANNO SE VENCE

Oi Morte, Morte, e si’ turnata ancora
vicino a porta mia ’nu mese fa.
I’ te sentette, ma sbagliaste l’ora,
pecchè chell’ora ancora ha da sunà!

Tu m’hê signato, m’hê pigliato ’e mira,
tanto t’ ’è cara chesta pella a tte!
E comme ’na palomma avota e gira,
i’ te veco che gire attuorno a me!

Ma mo’ sto all’aria, ’ncopp’a ’na muntagna,
’e faccia ’o mare, sott’ ’o cielo blu...
dint’a ’nu casaruoppolo ’e campagna
addò ’a strate nu ’ngarre manco tu!

Nun ce sta tramme, ’o pizzo è sulitario,
’a carrozzella nun ce po’ saglì...
E pe’ chesto, si chiammo ’nu primario,
isso nun vene e tu... nun può venì!

Parlo c’ ’a luna, chiacchiareo c’ ’o sole,
cu’ l’auciello che fanno unu ciù - ciù.
E m’ ’a faccio cu’ cierti campagnuole
ca t’hanno vista e t’hanno ditto: sciù!

So’ campagnuole ca so’ state ’a guerra
e so’ turnate n’ata vota ccà.
Uno è cecato e zappa ancora ’a terra,
e n’ato è zuoppo e ’o veco ’e faticà!

E n’ato cu’ ’nu vraccio sulamente
ca ’nzorfa ’e vvite, m’ha prummiso già
ca ’nu vinetto, ’nu vinetto arzente
a san Martino m’ha da fa’ pruvà...

E me contano quanto nc’hê pututo
quanno afforza ’e vvulive fa cadè,
ma lloro, forte, quanno hanno vinciuto,
t’hanno reduto ’nfaccia, comme a me!

Eh! Comme a me! Ca si nun so’ cecato,
tengo ’na freva ca nun vo’ passà...
E cu’ tutto ca sto buono scellato,
’o ’i’... piglio ’a penna e torno a faticà?

ALLERAMENTE...

ALLERAMENTE..

Me ne vogl’ì’, cantine cantine,
pe’ copp’ ’o Campo, a Pucerïale.
Voglio campà cu’ ’e muorte pe’ vvicine...
ca nun sanno fa male.
Nu’ pparlano... ’Nu ccantano... So’ bbuone.
E so’ ’e meglie inquiline:
so’ chille ca nu’ ppavano pesone!

Là m’affitto, cu’ poche denare,
’na cammarella pe’ me surtanto.
Che mme ne ’mporta ca nun veco ’o mare?
M’abbasta ’o campusanto!
Amice? No! M’aggia fa’ chiatto e ttunno:
ll’amice, ogge, so’ rare.
Sulo... quacche cucchiere ’e Bellumunno.

Si vene, ’a sera, pe’ ’na partita,
sia benvenuto. Nu litro ’e trenta.
I’ mo’ già penzo che sarrà ’sta vita,
ca mme chiamma e me tenta!
Vevo e dormo e nisciuno me ’ncuieta...
e all’ora stabilita,
canta ’na ciucciuvettola e mme sceta!

I' nun me voglio piglià veleno...
Addio, canzone, ca so’ turmiente!
Voglio sentere ’a pala int’ ’o turreno;
’o chianto d’ ’e pariente...
E quanno vene ’a morte ’a parta mia,
faccio ’e ll’esequie ammeno:
m’ ’o ffaccio appere... ch’è nu passo ’e via!

NA DUMMENECA PASSA..

Na dummeneca passa e n’ata vene,
e tutte ’o stesso e tutte tale e quale!
’I quant’accunte c’ ’o barbiere tene!
’I quanta folla ’int’a dd’ ’o spezziale!

’E tramme chine... ’E ccarruzzelle chiene...

Passano ’a princepala e ’o principale,
che vanno ’a messa e apparo apparo vanno.
Passa ’o cullegio... Duie carabiniere...
Na serva cu na guardia duganale,
ca s’alliscia ’o mustaccio e ca passanno,
se mmira ’int’ ’a vetrina d’ ’o barbiere.

Gente che vene e va senza penziere,
Sott’all’arbere ’ncopp’ ’o marciappiere...

(E st’arbere ’e Furia c’ogne anno, ogne anno,
chiù s’acalano ’ncopp’ ’o marciappiere,
ma chiù verde e chiù morbede se fanno...)

’E tramme chine... ’E ccarruzzelle chiene...

Chiù giovene esce ’accunto d’ ’o barbiere...
Chiù cresce ’a folla ’int’a dd' ’o spezziale!
E comme addora ’sta pasticciaria!

Na dummeneca passa e n’ata vene,
e tutte ’o stesso e tutte tale e quale
pe’ me... che guardo l’arbere ’e Furia!
Chist’arbere ’e Furia c’ogne anno, ogne anno,
chiù s’abboccano ’ncopp’ ’o marciappiere,
cchiù verde e malinconeche se fanno!

CHI È?

’Nu remmore ’nfaccia ’a porta?!
Chi sarrà?! Che fusse tu?
Tropp’onore! Ma ’sta sciorta
                         ll’aggio cchiù?

Chi sarrà? ’Nu carrettiere
ca se vene a rreparà?
Quacche cane furastiere?
                         Chi sarrà?

« Chi è? » « Nisciuno! » E ’nu lamiento
cupo cupo mme risponne.
Chiove forte; sesca ’o viento
                         ‘nmiez’ ’e ffronne.

Chi è passato ’a ccà vicino?
Chi ha ’ntuppato, cammenanno?
Quaccheduno fatto a vvino,
                         vatruvanno...
.    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    

Ma ’o remmore ’nfaccia a’ porta
n’ata vota! Fusse tu?
Tropp’onore; ma ’sta sciorta
                         ll’aggio cchiù?

Tu nun si’! No. Tu nun viene,
comm’a primma, addò stongh’ì...
No! Tu vaie da chi vuo’ bene...
                         Tu nun si’!

« Chi è? » « Nisciuno. » I’ che vernata!
Lampe e tronele a zzeffunno...
E chi maie cu’ sta nuttata
                         va p’ ’o munno?

Chi cammina a st’acqua e bbiento?...
.    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    .    
N’ata vota? E mò cchiù fforte!
« Chi è?. « Nisciuno!» ’Nu lamiento...
                         Fosse ’a Morte?!

NOTTE

Quanta stelle stasera e che serata!
Tanta luce sta ncielo ch’è n’abbaglio,
comme fosse sagliuta ’na granata
ca s’è aperta a ventaglio
e po’ nun s’è stutata.

Saglie ’a luna ’a levante.
’Na bella luna nova
tonna tonna e lucente.
Tutt’ ’a notte cammina
e se ne va a punente.
E dimane mmatina
a punente se trova.
Comm’ ’a carta velina...

’O vi’ c’ ’a notte struje a tutte quante?

Ienno ’a n’arbero a n’ato,
’na cevetta ha cantato.
Va trova chi ’a ccà ttuorno
starrà buono malato
o sarrà muorto, a ghiuorno!

’N’ata vota ha cantato
’sta cevetta, ca nun se ne vo’ ì’!

Vuo’ vedè c’ ’o malato songh’j?

’A SCIORTA

Comme so’ vierde e chiuppe pe’ sta via,
tante a ’nu lato e tante all’atu lato,
comme si fosse ’na cunfrataria.

Ma vulite sapè qua’ s’è seccato?
Chillo che steva ’nnanze ’a casa mia.

Comme fosse isso ’o muorto accumpagnato!

’A MAMMA

Comme mme tiene a bbista dint’ ’a nota,
oi Morte! E comme?! Nun te scuorde maie?
’A che so’ nnato, e nun so’ vviecchio assaie,
si’ già turnata ’a terza e a quarta vota.

Ma comme chi mme tene caro assaie
cu’ ll’uocchie ’e chiante, dice: « Va! Vattenne »
Tu, comme pazziasse a vvienetenue,
t’annascunne; nun già ca te une vaie!

Che t’aggia di’? Si mme vuo’ fa’ ’sta pella,
fammella a tradimento, ca m’ ’a faie;
ma si t’accuoste, nun me cuoglie maie:
truove a chi mme vo’ bbene ’nzentinella.

Ch’è capace ’e te di’, comme già saie:
(Si te preja e scungiura... e nun ’a siente...
si te nne caccia... e nun appura niente...)
« Pigliate a me, si vuo’... ma a chisto, maie! »

’A NOTTE

’A notte c’ ’o suonno nun vene,
nT appiccio ’nu miezo sicario
e penzo. E te penzo. Che bene!

Nun tengo chiù fede! Chi ’a tene,
se dice ’nu bellu rusario
’a notte, c’ ’o suonno nun vene!

So’ ’e quatto. A vint’anne, a chest’ora,
cantavo, c’ ’amice, p’ ’a via.
E mamma, che campa e che ancora

mme conta sti ccose e ’na sora
’na povera sora d’ ’a mia,
tremmanno aspettavano fora.

Spuntanno mme devano ’a voce:
« Si’ tu? Pascalì?... Figliu mio! »
(’A voce d’ ’a mamma chiù ddoce...

’A mamma c’ ’o figlio lle coce!)
E stevo chiù ’mpace cu’ Dio...
Che sa... m’ ’a facevo ’na croce!

Mo’ ’a notte c’ ’o suonno nun vene,
m’appiccio ’nu miezo sicario
e penzo. E te penzo! Che bene!

Nun tengo chiù fede! (Chi ’a tene?)
E fumo... aspettanno l’orario
d’ ’a Morte. Che trica, ma vene.

DESIDERIO

Nu fa maie neva a stu paese mio!
Nu’ sciocca maie. Sotto Natale manco!
Vatrove muraraggio c’ ’o gulio
’e vedè ’o Llario ’e Ppigne tutto janco!

E ghianco ’o pede ’e lattaro,
ch’è sempe verde, ’a quanno ero guaglione!
E ghianche ’e Giardinette, ’e ccase, ’e tittoie,
’a soglia e ’a ferriata do balcone...

Chiove! E si attocca, pure ’int’ ’a staggione,
ma maie mez’ora ’e neva, pe’ gulio!

Nu’ sciocca maie ’ncopp’ ’o paese mio!

Vierno! E me ne ricordo ’na trentina.
Fa friddo. Lampe e ttrònele.
Chiove. Acqua e viente! ’Nu castico ’e Dio!
Ma me fosse scetato ’na matina
truvanno janca, tutta janca, Napule!

Nu’ sciocca maie ’ncopp’ ’o paese mio!

Vatrova quanto e quanto sarrà bello
a cammenà pe’ Napule
sott’ ’a neva che sciocca, senza ’mbrello!
Mettere ’o pede lieggio ’n copp’ ’o mmuollo
e farse tutto janco... Che decrio!
...pe’ tutt’ ’a neva ca te cade ’n cuollo.

Nu’ sciocca maie ’ncopp’ ’o paese mio!

O starse dint’ ’a casa rebazzato
c’ ’o naso ’nfaccio ’e llastre d’ ’o balcone.
Uno passa c’ ’o bavero aizato,
n’ato, senza cappotto,
n’ato currenno, scìulia...
e n’ato piglia ’mbraccia ’nu guaglione
pecchè... sta scáuzo!

E farse ’nu bicchiere ’e vino cuotto
c’ ’a bella neva c’ha mannato Dio...

Nu’ sciocca maie ’ncopp’ ’o paese mio!

Sciocca ’ncopp’ ’e mmuntagne, pure quanno
fa cauro ancora! Sciocca ora e mumento.
E ghiuorno e notte... sciocca tutto l’anno!
E neva... neva... Beneditto Dio!
Addò è pena... no addò è divertimento!

Nu sciocca maie ’ncopp’ ’o paese mio!

FRISCURA

Friscura d’ ’a matina,
che faie tremmà caruofene e vviole,
tutta ndurata ’e sole,
frizzante e leggia, profumata e fina,
primula ’e tutte ’e ffeneste d’ ’o quartiere
s’arape ’a mia, pecchè
nun dormo ’a notte, tanto d’ ’e penziere,
e me metto ’nfenesta e aspetto a tte.

Ah! comme me fa bbene
’stu rrisciatà! Mme leva ’a freva e ssana.
I’ sento ogne campana,
e conto ll’ore, ’a notte, ca tu viene.
E comme ’o cielo se fa cchiù turchino
e ’a luna se nne va,
i’ levo ’a capa stracqua d’ ’o cuscino
e m’affaccio ’a fenesta a risciatà.

Friscura d’ ’a matina,
’sta notte ’abbrile ’aggiu passata trista!
Sì! Ajere ll’aggiu vista...
Sì! ’A veco n’ata vota stammatina...
Ma che vo’ di?... Si maie cu ’mmico resta,
(c’arrassumiglia a te! )
’ncopp’ ’a stu marmo friddo ’e sta fenesta,
cchiù friddo ’na matina truove a me!

CANZUNCINE ALL’AMICO MALATO

’A CUMETA

—Amico, nemmeno Settembre
cchiù ddoce e cchiù frisco te sceta,
te smove d’ ’a seggia e d’ ’o lietto?
Nun vide ’o guaglione ’e rimpetto
          c’annaria ’a cumeta?

Nu’ cchiù ’na cuntrora c’abbruscia,
ma n’aria gentile e cuieta,
’na gioia d’ ’o primmo frischetto...
Nun vide ’o guaglione ’e rimpetto
          c’annaria ’a cumeta?

Si, ’o veco ’o guaglione! E... guardanno
guardanno... me vene ’o gulio...
E straccio ’o giurnale cu ’e ddeta...
E... ’o vvi’... m’aggio fatto pur’io
          ’na bella cumeta.

’A SPIA

—Amico, amico mio, tu parle e cante
nnanze ’a fenesta aperta, sulo tu.
E cunte chello che te vene a mente
all’aria fresca, a ’o cielo bello, a ’e ffronne.
E comme ca nisciuno te risponne,
tu dice ’ncapo a tte: Nisciuno sente!
Ma mo’, venenno ccà, t’aggiu ntis’io!
’O ssaie ch’hê ditto? — « Addio!
Nun c’è speranza cchiù!»
E n’ommo, n’ommo, ca faceva ’a spia,
ha ditto: Si è accussì, dimane more...
(Arrassusia!)
E l’ha juto diceuno a tutt’ ’a gente
nuniezo ’a via...
— Nun me ne ’mporta niente
ca va dicenno mo’: Dimane more...
Passa dimane e n’ata vota sente
’e cantà st’auciello cantatore...

’A VISETA

— Amico, te si’ posto ’mpucundria!?
Amico, te si’ mmiso ’e malumore!
Nun te se vede cchiù pe’ mmiez’ ’a via...
’A casa che ce faie vintiquatt’ore?
— Che faie? ’Na posta ’a Vergine Maria
e ’nu credo a Gesù Nostro Signore.
E aspetto...
          —Aspiette?...
                         —Aspetto, sissignore...
— E si è llecito? —
               — ’A morte!...
                                   — Arrassusia!...
—Arrassusia?... comm’è?... Chella già vene!
Trase... S’assetta ’e faccia... e se trattene...
Pe’ bia ca i’ dico stroppole e muttiette,
dice ch’è bello a ssentere... e me sente...
E ride... e ride; e tanto sbatte a ridere,
ca pare che cadessero cunfiette.
E tante e tanta vote — ’a mana ’e Dio! —
pecchè ’a trattengo n’ora alleramente,
i’ scanzo ’a morte a 'nu nemico mio!

L’ARBERO ’E PIGNA

— Amico, t’aggia da’ ’nu dispiacere.
L’arbero ’e pigna ’e coppa San Martino
l’hanno tagliato aiere.

Aiere. Int’ ’a cuntrora.

E mo’ sta ’nterra: ancora
cu’ ll’ellera vicino.

Nun te l’aveva di’, ma t’ ’aggio ditto
pecchè, vicino, ce sta ancora scritto
                              c’ ’o temperino...

—Basta! Ce n’aggio gusto! E si è accussì...
(Fenevo i’ sulo?...) sulo aggia murì!?...

’A VEGLIA

— Amico, ’o ssaie ch’è ottombre? È giovedì,
fatte na passiata p’ ’a campagna.
Mo ’ce stongh’ io; tiene chi t’accumpagna...
Iesce... Risciata... Nun t’appucundrì.
Guarda che sole! Autunno, è comme fosse
’na primmavera. ’E ffronne so’ lucente.
E ncopp’a chella loggia — tiene mente —
’e fronne verde se so’ fatte rosse.
Iesce... cammina... Va.
Mo’ nun se suda comme ’o core ’e ’stà.
’Nce steva ’o ppoco ’e viento e s’è calmato...
Iammo. ’Nchiuso ccà dinto, amico mio,
te pierde ’o mmeglio. E comme si’ ustinato...
Me faie sentì currivo...
Pare...
          — Nu muorto?
                              — No! pare ’nu vivo
che fa veglia a nu’ muorto...
                                        — Ca songh’io!